Aquests dies la societat catalana ha tingut una actitud tan positiva en contra dels Mossos d'Esquadra, d'UGT i de CCOO, per haver escopit sobre la llengua catalana, que no han tingut més remei que fer marxa enrere amb la cua entre cames. Ja sabem que no tots els membres del cos pensen igual -no caldria si no!- i que n'hi ha que estan indignats per la progressiva degradació de la seva imatge a què l'aboquen els comissaris polítics de l'òrbita socialista i de Ciudadanos que mouen els fils des de dins. De fet, es nota que tota l'estratègia aparentment reivindicativa, però en realitat ideològica, aprofitant-se de la mala maror econòmica, ha estat dissenyada per l'oposició espanyolista. Fins i tot s'ha descobert que el portaveu del sindicat de Mossos de Comissions Obreres, Antoni Castejón, està vinculat a Ciudadanos i participa en actes al costat d'Albert Rivera.

No cal dir que els sindicats, a hores d'ara, vista la reacció de la societat, que els ha blasmat indignada, estan fugint d'estudi i es passen les culpes els uns als altres. Ni tan sols tenen el valor de reconèixer la barbaritat que han perpetrat. UGT, concretament, ha sortit amb un manyoc d'excuses de mal pagador dient que ells no pretenien instrumentalitzar la llengua catalana "com a objecte de confrontació ni fer-la servir en cap conflicte laboral, tenint en compte el seu valor cultural, social i polític". Mare de Déu, quin cinisme! Si no volien emprar la llengua catalana com a objecte de confrontació, per què es negaven a parlar-la? Si les seves reivindicacions són laborals, per què han vexat la llengua pròpia de Catalunya? Si de debò creuen que la llengua catalana té un valor cultural, social i polític, per què hi han escopit a sobre? Tota llengua, no només la catalana, pel sol fet d'existir, té un valor cultural, social i polític. I tot col·lectiu, ja sigui un cos de policia o un sindicat, que escarneix una llengua en benefici dels seus interessos no sols deixa d'inspirar el més mínim respecte, sinó que mereix el més absolut menyspreu.

No prou satisfets amb les seves vexacions a la llengua catalana, el passat dia 14 a Lloret de Mar, aprofitant que el president Mas hi inaugurava la nova Casa de Cultura, quatre-cents Mossos d'Esquadra, convocats pels sindicats, van intentar boicotejar l'acte fent onejar una gran bandera espanyola i cantant la cançó ¡Que viva España!, popularitzada per Manolo Escobar i pertanyent a la banda sonora de la pel·lícula Me has hecho perder el juicio, dirigida el 1973 per Juan de Orduña, un dels cineastes del règim de Franco. És a dir, burlant-se de Catalunya a través de la persona que n'ostenta democràticament la màxima representativitat. La barreja d'autoodi i de nacionalisme espanyol provoca aquestes defecacions. I és que UGT, CCOO i el sindicat dels Mossos no sols utilitzen la llengua catalana com a objecte de confrontació, sinó que també se serveixen de Catalunya amb la mateixa intenció. És obvi, doncs, que per a ells Catalunya és una merda i la manera d'expressar-ho és imposar-nos a tots els catalans, mitjançant el nostre president, la nacionalitat espanyola. En realitat feien befa del poble de Catalunya com a col·lectivitat nacional. Just allò que UGT i CCOO mai no han fet d'Espanya. Per què no insten la policia espanyola a fer les seves reivindicacions laborals cantant l'himne nacional de Catalunya i negant-se a parlar en espanyol? Perquè aleshores es convertiria en una policia muda, potser?

Sigui com vulgui, no hi ha dubte que els sindicats, amb la seva estratègia, han aconseguit una cosa, i és degradar profundament la imatge del cos de Mossos d'Esquadra. Només per això, la conselleria d'Interior ja hauria de dur a terme una degradació de la categoria laboral d'aquesta gent en alguns casos i l'expulsió del cos en d'altres. A tots ells, però, va dedicada aquesta versió catalana de ¡Que viva España! que l'any 2000 van presentar Josep Maria Cantimplora i l'Orquestra Cloratita. Per cantar-la, només cal recordar-ne la música:

Per això s'escolta aquest clam:
"Això no és Espanya!"
De Salses fins a Guardamar,
"Això no és Espanya!"
I de Fraga fins a Maó,
"Això no és Espanya!"
El poble canta amb il·lusió,
i el poble té raó.

e-notícies , 19/1/2012