La dèria de Hollywood de rodar la seva pròpia versió d'aquells films europeus que han estat ben acollits al nostre continent només té sentit de cara al consum intern nord-americà. Com que el mercat d'aquell país és molt refractari a tot allò que no és seu, els nostres films gairebé no hi tenen accés i això fa que l'existència d'una versió europea anterior no amoïni gens els productors d'aquest remake de Millennium: els homes que no estimaven les dones. Un remake, per cert, ple d'al·licients. D'entrada la química entre Daniel Craig i Rooney Mara, és molt superior a la de la parella sueca formada per Michael Nyqvist i Noomi Rapace. Però el millor de tot és la seva posada en escena, que és esplèndida, amb un descens descarnat a les misèries de la prosperitat europea. Tot en el film és inquietant: els personatges, els interiors, els exteriors, els ambients, els diàlegs, la música... I, a més, hi ha Lisbeth Salander, que és un dels grans personatges femenins de la història de la literatura.