El problema de no haver assegut davant d'un tribunal penal internacional els dirigents franquistes espanyols que van cometre crims contra la humanitat és que amb el pas del temps els seus hereus ideològics se senten impunes per cantar-ne les excel·lències. Això és el que ha fet recentment el Partit Popular de Sant Cugat arran de la mort de Manuel Fraga. Sense el més mínim sentit del ridícul per la vergonya aliena que provoquen les seves asseveracions, el senyor Jorge Carreras, president de la secció local del PP, ha dit que la societat està "en deute" amb Manuel Fraga perquè "va ser un home clau en el pas d'un règim autoritari a un de democràtic" i titlla d'"anècdotes" els assassinats de persones desafectes al règim a mans dels cossos de seguretat de l'Estat espanyol quan era ministre de Governació d'aquell país. Realment cal ser molt cínic per burlar-se de l'assassinat de persones defensores de les llibertats tot qualificant d'"anècdota" la seva mort i justificant-ne els assassins. Sembla que un polític no pugui caure més avall, per bé que cadascú té el codi ètic que té i hi ha polítics i partits, com el senyor Carreras i el PP, que ni tan sols en tenen, de codi. El sol fet de referir-se a la dictadura feixista de Franco com a simple "règim autoritari" ja traspua una ideologia que fa venir basques. Però encara és més greu que aquest negacionisme arribi a l'extrem de minimitzar els efectes d'un règim sanguinari que es va imposar per la força de les armes i que va torturar i assassinar milers i milers de vides humanes entre les quals la del president de Catalunya, Lluís Companys. Tanmateix, tenint en compte que Manuel Fraga va ser fundador del Partit Popular, hi ha un punt de lògica en tot plegat: ni el primer va renegar mai dels seus crims ni el segon ha condemnat mai el franquisme.

Diari de Sant Cugat , 27/1/2012