Francament, no entenc que l'eurodiputat Raül Romeva (ICV) hagi retirat el seu nom de la pregunta que dies enrere ell i Ramon Tremosa (CiU) van formular a la Comissió Europea sobre l'acció violenta del futbolista Pepe (Reial Madrid) a Messi (FC Barcelona), quan aquest era a terra arran d'una trompada que va rebre. Aquesta acció, com sabem, ha estat difosa per les televisions d'arreu del món i considerada com a execrable en un espectacle esportiu. Les imatges mostren de manera diàfana i inequívoca no sols com Pepe trepitja la mà de Messi, sinó com s'atura, com mira la mà del jugador i com hi clava la bota amb tota la intenció de ferir-lo. L'acció, no cal dir-ho, és repugnant per si mateixa, però també per moltes altres raons. Tres si més no: una, perquè ens diu que som davant d'un individu tan primitiu com els dinosaures; dues, perquè mostra com aquest individu transforma en violència tota la ràbia, impotència i frustració que sent quan el talent dels altres posa en evidència les seves limitacions; i tres, perquè ho fa en el decurs d'un espectacle que és vist per milions d'infants.

Tot i això, el Comitè de Competició espanyol ha decidit no actuar d'ofici i deixar impune l'agressió. Com que el col·legiat César Muñiz Fernández no ho va reflectir en l'acta arbitral, el Comitè considera que aquella agressió no es va produir. Encara que l'hagi vist tot el món, inclosos els membres de l'esmentat Comitè. Just al contrari del que ha fet la lliga anglesa, sancionant Mario Balotelli, del Manchester City, amb quatre partits sense jugar per una agressió similar al jugador Scott Parker, del Tottenham. Davant del comportament inadmissible del Comitè espanyol, els eurodiputats Ramon Tremosa i Raül Romeva es van adreçar a la Comissió Europea amb aquestes paraules:

"L'esport té un gran impacte en la societat en general i la seva importància social, educacional i cultural en fan un actiu molt important a preservar i, per tant, a posar en valor. [...] Fa uns dies, un jugador del FC Barcelona va ser agredit, de manera voluntària, per un del Reial Madrid. Malgrat això, tot i la claredat de les imatges, l'organisme espanyol encarregat d'exercir la potestat disciplinària no hi ha vist cap fet digne de sanció. [...] Està satisfeta la Comissió Europea de saber que ningú del Comitè de Competició no s'ocuparà d'aquest cas de violència en l'esport? Creu la Comissió que aquests fets tan greus vistos per milions de persones i de nens han de quedar impunes?"

Doncs bé, pocs dies després de formular aquestes preguntes, Raül Romeva es fa enrere i, davant les moltes queixes que diu haver rebut, deixa sol Ramon Tremosa amb aquests incomprensibles arguments:

"Davant l'enorme impacte que ha tingut la pregunta relativa a l'afer de la no actuació del comitè de competició en els fets de la trepitjada de Pepe, voldria reiterar que l'única intenció de la mateixa era abordar, a partir d'un cas concret, la qüestió de quin és el paper que han de tenir les institucions en relació a la violència en els terrenys de joc, i sobre com i quan cal actuar per tal d'aturar a temps escalades que puguin arribar a tenir algun dia conseqüències greus, sigui en un terreny de joc o fora".

Molt estrany, tot plegat, perquè les al·lucinants disculpes de Romeva són gairebé calcades a les falses i cíniques disculpes de Pepe: "Ha estat un acte involuntari, però si Messi se sent ofès li demano disculpes". Realment curiós. Caldria que el senyor Romeva ens aclarís què entén per "enorme impacte" de la seva pregunta així com davant de qui i per quina raó s'ha de disculpar pel sol fet de defensar valors "socials, educacionals i culturals"? Tanta força tenen els enemics emmascarats d'aquests valors, fins al punt de fer que el senyor Romeva se'n desdigui? Significa això que el senyor Romeva renega d'aquests valors i dels principis que l'empenyien a defensar-los? Qui li ha demanat que es faci enrere? El seu partit, potser? Entenem que sí, atès que el senyor Romeva no és europarlamentari a títol particular, sinó que ho és en representació d'ICV. Un partit universalista. Això està molt bé. Universalisme català, n'hem de dir. És a dir, aquell universalisme que clamaria al cel si Pepe, en lloc de trepitjar un jugador del Barça, hagués trepitjat una foca. De tota manera, el requisit bàsic per ser universalista català, la condició sine qua non, és ser un atleta. Cal saber agenollar-se, ajupir-se, corbar-se, encongir-se, inclinar-se, colpejar-se el pit, abaixar el cap i besar els peus aliens. Això és vital. Hom pot pensar que es tracta d'un espècimen singular, molt difícil de trobar, però no és cert. Al contrari. Aquest atleta és una espècie tan estesa que ha esdevingut el prototipus del català estàndard. És el català que no sols demana perdó per haver-se queixat, quan li han trepitjat la mà amb intenció de ferir-lo, sinó que fins i tot demana disculpes a qui s'hagi pogut sentir ofès amb la seva queixa.

e-notícies , 30/1/2012