De debò són botiflers, Puigneró i Grangé?
És cert que Puigneró i Grangé pertanyen a una formació política -CiU- que no ha dit mai que sigui independentista. Però em sembla molt més perniciós i fraudulent aquell partit que es proclama independentista i que alhora porta a terme una política en contra d'aquest principi. Al capdavall, ha estat per aquest motiu que les urnes han castigat a Catalunya els qui no fan allò que proclamen. I la prova la tenim a Sant Cugat, on molta gent ha canviat de sigles i ha dipositat la seva confiança en la CUP. Una altra cosa és que hi hagi independentistes en la majoria de partits. I tant que n'hi ha! Per això la independència és cada cop més a prop. El problema -i això n'alenteix el procés- és que una cosa són les bases i una altra les direccions dels partits.
Sigui com vulgui, no hi ha dubte que algú pot dir que és una contradicció declarar-se favorable a la independència i pertànyer a una formació que no la té com a principi bàsic. Doncs sí, és una contradicció. Però la fiscalització absoluta de determinats comportaments humans em sembla perillosa i excloent, perquè, establint una selectivitat tan estricta, podem acabar reduint l'independentisme a una elit molt específica i perjudicant, de retruc, els nobles objectius de la causa. En aquest cas, per tant, i ho dic des de la més sincera estima ideològica per l'Assemblea de Joves, crec que qualificar de botiflers Jordi Puigneró i Raül Grangé desvirtua el premi i beneficia els autèntics botiflers de la nostra societat. Uns botiflers que, en veure'ls a la llista, es deuen haver sentit força alleujats. És per totes aquestes consideracions que l'adjudicació del malnom de "botiflers" a dues persones inequívocament independentistes com Jordi Puigneró i Raül Grangé em sembla injusta.
Cugat.cat , 3/2/2012