En Mon Calvó i l'Imma Samsó són dos santcugatencs que van arribar a la ciutat en els anys setanta del segle XX. Eren molt joves, tenien una feina precària i un horitzó ple d'incerteses, però van pensar que ja se'n sortirien i ho van aconseguir. Van trobar un pis al carrer Major, van tenir dos fills i van construir una vida en comú plena d'esperances que l'atzar, o potser el destí, no sempre ha compartit. El moment més dur els va arribar el 5 d'abril de 1990. Aquell dia, minuts abans d'entrar a escola, un maleït aplec de circumstàncies adverses va fer que un mur s'esfondrés i caigués al damunt del seu fill Zac, de dotze anys, quan jugava amb altres nens en un solar del voltant. Arran d'allò va quedar paraplègic i des d'aleshores va en cadira de rodes. Tanmateix, en Zac és avui un jove amb molt de talent per al grafisme i treballa en una empresa japonesa a Sant Cugat. Els seus pares, en Mon i l'Imma, també en tenen, de talent. Talent per a les arts plàstiques i per al disseny. Ella, a més, és filla del pintor Jordi Samsó. La crisi actual, però, els va deixar a l'atur i els va situar en una disjuntiva inquietant: o s'establien pel seu compte o esperaven que les coses milloressin. Però, és clar, què passaria si la millora no arribava i s'acabaven els estalvis? Davant d'això, van decidir arriscar-se. I el resultat d'aquella decisió és una granja preciosa i acollidora com ells que es diu Zum-Zum i que es troba al número 2 de la plaça Augusta, just davant del Monestir. Aneu-hi, us la recomano vivament. Us semblarà que no heu tastat mai una xocolata desfeta tan bona ni unes torrades tan delicioses. I fixeu-vos també en l'encant dels llums que pengen del sostre. Són artesanals, els ha fet en Mon Calvó i, com passa amb els quadres de les parets, us els voldreu endur a casa. Hi ha gent que ho fa.