En pocs dies de diferència, a Sant Cugat hem perdut dues dones vinculades al món de la comunicació. Dues dones que han mort a una edat en què la vida encara els podia haver donat infinitat de coses bones. Em refereixo a Pilar Gefaell, de 48 anys, i a Núria Zabala, de 58. La primera era col·laboradora de Cugat.cat i la segona dirigia el departament de Comunicació i Relacions Institucionals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Ja no les veurem mai més, i això costa d'acceptar. Però el sentiment que deixa la seva pèrdua no rau només en el fet d'haver mort prematurament, sinó en les qualitats humanes que reunien i per les quals eren estimades. I la prova, en el cas de Núria Zabala -que va lluitar durant quinze anys contra un càncer-, la tenim en la particularitat que va ocupar càrrecs públics sota les ordres de directors generals de signe polític diferent.

Pel que fa a Pilar Gefaell, era una dona implicada amb la seva ciutat a través de diverses entitats, com ara l'Associació de Veïns del barri del Monestir, els caparrots de Sant Cugat o l'AMPA de l'escola Collserola. No és estrany que un grup de persones, mitjançant el Facebook, demani que se li atorgui un Premi Ciutat de Sant Cugat a títol pòstum.

Jo, personalment, desconec les bases d'aquests premis i no sé si això serà possible, però crec que, si més no, tant Pilar Gefaell com Núria Zabala haurien de ser mereixedores d'una menció especial pels valors que defensaven i que representaven.

Cugat.cat , 10/2/2012