Encara que d'un gran mal en surt un gran bé i que, per tant, Espanya, amb les seves contínues vexacions a Catalunya i a la seva llengua, és en si mateixa una factoria d'independentistes catalans, no hem de guardar silenci cada cop que es produeix una agressió. Qui calla consent i el consentiment sempre és covardia i submissió. "Cal protestar encara que no serveixi de res", deia Manuel de Pedrolo. I les feministes militants hi afegien: "Cap agressió sense resposta". Això és molt important perquè l'agressor sàpiga que mai no se n'anirà de franc. Catalunya, dissortadament, és un país tan mancat d'autoestima que no acostuma a defensar la seva dignitat. Més aviat al contrari. Se'n lamenta en família i, un cop surt de casa, camina amb el cap cot.

Ho hem vist aquests dies en la directiva del Barça, encapçalada per Sandro Rosell, després que Pepe, del Real Madrid, clavés els tacs de la seva bota de manera violenta i intencionada en la mà de Messi quan aquest era al terra. Com si fossin capellans, Rosell i els seus han parat l'altra galta i s'han dit a si mateixos: "El Comitè de Competició no ha actuat d'ofici, però Déu ho ha vist i amb això ja en tenim prou". Per sort, l'autoestima que ells no han tingut -l'amistat que uneix Sandro Rosell amb Florentino Pérez i el Madrid arriba a aquests extrems- sí que l'ha tinguda l'eurodiputat Ramon Tremosa elevant una pregunta sobre els fets a la Comissió Europea. Si el Barça no representés Catalunya i fos com el Nàstic, el Sabadell o el Girona, la ràbia i la impotència que senten els jugadors del Madrid davant el Barça no existiria. Però els blancs, com nosaltres, saben molt bé que un partit entre aquests dos equips és també una confrontació política entre dues identitats antagòniques: l'espanyola -imperialista, agressiva i despòtica- i la catalana -respectuosa, civilitzada i dialogant.

Tanmateix, el cas més escandalós que hem viscut darrerament ha estat el del caporal de la Guàrdia Civil espanyola que el passat 27 de gener va agredir un advocat a l'aeroport del Prat perquè parlava en català. "No entiendo, hábleme usted en español", "Este vuelo ya no lo coges", "Polaco de mierda" van ser algunes de les coses que li van dir, a banda de portar-lo a una cambra i d'agredir-lo. Posteriorment, l'advocat va presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra, acompanyada del número d'identificació dels agents -U-80801-T i W18153-L- i d'un certificat mèdic que especificava les lesions que havia sofert a la cara i al coll, però el mal ja estava fet. I encara bo que som al segle XXI. En l'època de Franco l'haurien dut al Camp de la Bota.

Recordem que no és pas la primera vegada que la Guàrdia Civil agredeix una persona per parlar en català. L'any 2009, concretament, uns agents d'aquell cos ja van agredir el senyor Ivan Cortés a l'aeroport de Palma per la mateixa raó. I ho van justificar amb aquestes paraules: "Es un insulto que nos hablen en catalán". Per altra banda, en el cas de l'agressió de la Guàrdia Civil aquest 2012, hi ha un detall molt eloqüent, i és que l'advocat agredit a l'aeroport barceloní va acabar claudicant i parlant en espanyol: "Jo els parlava en castellà perquè veia que el tema s'havia complicat i volia rebaixar la tensió. [...] Quan saps que t'ho fan només perquè ets català et vénen ganes de plorar".

És a dir, que ni tan sols autohumiliant-se, canviant de llengua, no va poder evitar que l'atonyinessin. Al contrari, l'odi racial creix i s'estarrufa quan veu que la víctima s'estova i claudica. Cal que ho tinguem ben present, això, els catalans, quan ens trobem en circumstàncies similars. Parlar en espanyol a algú que t'ordena que ho facis és percebut com una victòria per part d'aquest últim. Per això es rabeja encara més en les vexacions. Sap molt bé que quan tot s'acabi t'avergonyiràs de tu mateix i et sentiràs una merda per no haver tingut el coratge de mantenir-te ferm parlant en català fins al final. Hem de tenir ben present que allò que produeix un plaer morbós al catalanofòbic no és agredir-nos, sinó veure'ns vençuts, humiliats, claudicants i patèticament conciliadors. Així és com s'excita sexualment, veient-nos renunciar a la nostra llengua i parlant-li la seva.

e-notícies , 9/2/2012