Les paraules del ministre espanyol d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, del Partit Popular, dient que fomentarà "les curses de braus con a producte i bé cultural", que ampliarà les subvencions "d'acció i promoció cultural a les associacions sense afany de lucre del món del brau" i que impulsarà una campanya mediàtica "per posar en relleu els valors culturals, socioeconòmics i mediambientals de la tauromàquia en el seu conjunt", són d'aquelles que provoquen vergonya aliena. No pot provocar res més un ministre de Cultura que defensa uns principis tan retrògrads i involutius com aquests, propis d'un nacionalisme cavernós que es reafirma per mitjà de valors masclistes i sanguinaris.

Per altra banda, té gràcia que els qui acusen d'identitaris els catalans que defensen els drets nacionals de Catalunya i la seva llengua estiguin tan obsedits a imposar per decret els elements més primitius i bàrbars de la identitat espanyola. Si tan arrelada està la tauromàquia, per què necessiten imposar-la, fomentar-la i subvencionar-la? Com és que el Partit Popular no para de dir que Catalunya ha de tancar la seva mitja dotzena d'ambaixades culturals, a fi d'estalviar-se els 2,5 milions d'euros que costen i, en canvi, no tanca cap ni una de les sumptuoses ambaixades espanyoles malgrat tenir un cost de 500 milions d'euros anuals? Si el PP vol estalviar-nos despeses, als catalans, per què s'amoïna tant per una cosa que ens la paguem nosaltres i no ens allibera de la despesa que ens suposa haver de finançar les ambaixades espanyoles? Com s'explica que en un moment de profunda recessió econòmica, que podria portar l'Estat espanyol a haver de ser rescatat per la Unió Europea, el govern del Partit Popular afirmi que destinarà una partida de diners a la subvenció i promoció de simbologia nacionalista espanyola representada per les curses de braus?

Francament, crida l'atenció que el senyor Wert, per justificar la imposició de les curses de braus, decideixi el que decideixi el Parlament de Catalunya, s'empari en el fet que França les va declarar Patrimoni Cultural Immaterial francès el 22 d'abril de l'any passat. D'entrada, cal aclarir que França ho va fer esperonada pels col·lectius protaurins francesos que es van espantar quan van veure que Catalunya les prohibia i que això estimulava i enfortia els moviments animalistes del seu país. Però cal afegir també que són molts més els països que, al llarg del temps, han abolit aquesta barbàrie. De manera que si Espanya cerca referents internacionals no ha de fer res més que ampliar la seva mirada. Veurà que hi ha països, d'aquells que defineix com a fills de la madre patria, que fa molts anys que han abolit les curses de braus en considerar-les impròpies d'un poble civilitzat. Argentina, Cuba, Uruguai, Xile o Nicaragua, per exemple. I en aquests moments a Colòmbia i a Mèxic, hi ha un debat sobre el tema arran de la prohibició a Catalunya.

S'ha de reconèixer, això no obstant, que la Fiesta Nacional espanyola té arguments intel·lectualment molt elevats al seu favor. Potser amb un punt excessiu de testosterona, però molt elevats. Les declaracions del músic argentí Andrés Calamaro, per exemple, són incontestables: "Renuncio a la progressia perquè vull curses de braus a Catalunya. Em vull escórrer en una festa d'art i mort, vull veure com t'escorres de bona sort, vull que torni José Tomás a Barcelona".

La tortura d'un ésser viu no és un art, és un fet execrable. Encara que es faci a toc de trompeta, a ritme de pas-doble o en companyia d'un públic assedegat de sang. Un poble que té aquest espectacle com a festa nacional es degrada a si mateix i degrada la humanitat.

e-notícies , 13/2/2012