Que les autoritats andorranes no senten la més mínima simpatia cultural ni política per Catalunya és cosa sabuda. De fet, potser perquè se senten superiors, les seves simpaties les guarden per a Espanya. Això de poder parlar de tu a tu amb un Estat les fa sentir-se molt importants fins el punt que, en públic i en privat, se’n riuen de les anomenades nacions sense Estat. És lògic, les autoritats andorranes estan en un altre nivell. Tenir una cadira i una bandera a les Nacions Unides no és cosa de no res. Per això també se senten més realitzades quan viatgen a Madrid per parlar amb ministres que no pas quan ho fan a Barcelona per parlar amb consellers. Al capdavall, què és un conseller? I què és una nació sense Estat? Les autoritats andorranes fan alta política i les legítimes aspiracions catalanes de veure reconeguts els seus drets nacionals els provoquen hilaritat. Coses de pobles infants, ja se sap. Els caps de govern dels pobles adults, en canvi, viatgen a Madrid, centre de l’univers, i s’estarrufen cada cop que els donen uns copets a l’esquena i els deixen recolzar els peus damunt la taula. A canvi, durant el Mundial de futbol, el govern andorrà envaeix la freqüència del Canal 33 de Televisió de Catalunya i la dóna a un canal espanyol com La Sexta per tal que Andorra sencera pugui vibrar d’emoció amb els partits de la selecció espanyola. Així és com un govern obedient i submís demostra que res no el faria més feliç que deixar de ser Estat per convertir-se en una comunitat autònoma d’Espanya.


Potser va ser en una d’aquestes reunions d’alta política internacional a la Moncloa quan les autoritats andorranes, sempre tan claudicants amb els desitjos d’Espanya, van pactar abstenir-se el dia que es votés la petició de Catalunya com a membre de ple dret de la Federació Internacional de Patinatge. Aquella abstenció, però, va ser encara més covarda que un vot en contra, ja que Andorra no sols estava al corrent de les pressions i manipulacions espanyoles a diferents països per tal que Catalunya fos rebutjada; també sabia com n’eren, de vitals, per a aquesta, els vots afirmatius. Abstenir-se, per tant, era el mateix que votar en contra, però sense que pogués ser dit. Ara, és clar, ja fa un cert temps, d’allò. Tot i així, hi ha situacions que tenen una significació especial i aquella va servir perquè milions de catalans, en sortir del nostre astorament, comprenguéssim què és el que podem esperar d’Andorra en matèria de suport internacional.


Si, malgrat això, algú té dubtes del menyspreu que senten les autoritats andorranes per Catalunya, n’hi ha prou que pari atenció en la fotografia que il·lustra aquest article o que s’atansi al carrer de La Llacuna, número 14, d’Andorra la Vella, i vegi com es compleixen els designis del Comú per tal d’empastifar dia rere dia el nom del Centre de la Cultura Catalana. De res no han servit les reiterades peticions, de paraula i per escrit, que des de fa dos anys ha fet el Centre al Departament d’Higiene per tal que els contenidors i tota la brossa que els acompanya sigui desplaçada a un racó més adient. El desvergonyiment del Comú, tanmateix, encara va més lluny, ja que les escombraries van ser desplaçades durant 24 hores el passat 19 de maig en saber-se que el Centre seria visitat per Jordi Pujol. L’endemà, és clar, es va restablir la “normalitat” i la porqueria va tornar a la porta de l’ambaixada cultural de Catalunya. Potser és que a Andorra li agraden força els diners dels catalans que la visiten, però no li interessa gens la seva cultura. Per això hi aboca les deixalles davant la porta del Centre que la representa. Serà interessant que els catalans coneguin aquesta realitat a veure què en pensen.


Bon Dia , 4/7/2006(català)
El Periòdic d'Andorra , 4/7/2006(català)
Més Andorra , 5/7/2006(català)
El Punt , 11/7/2006(català)
radiocatalunya.ca , 11/7/2006(català)
Racó Català , 13/7/2006(català)
normalitzacio.cat , 13/7/2006 (català)
Eurotribune.net , 18/7/2006 (català, anglès, espanyol, francès)