Dirigida per Steven Spielberg i basada en una novel·la de Michael Morpurgo (Cavall de guerra, Estrella Polar, 2011, en versió catalana), és un exercici de nostàlgia per una època del cinema, la d'autors com John Ford o Frank Capra, que ja mai més no tornarà. I no pas pel fet que són morts, sinó perquè en tots aquests anys s'ha produït una evolució cinematogràfica -impulsada, entre d'altres, pel mateix Spielberg- i la ingenuïtat de l'espectador, com molts dels seus somnis, s'ha esvaït completament. Spielberg, per tant, recupera aquella narrativa en què fins i tot els dolents tenien una certa noblesa en el cor i defuig les imatges més sagnants de la Primera Guerra Mundial. Això, és clar, l'empeny cap al terreny de l'emotivitat, però es tracta d'una aposta arriscada plenament reeixida i amb imatges d'una bellesa extraordinària. Un cant a l'amistat, en definitiva, que serà vist amb un somriure als llavis per tots aquells que encara conserven un bri de la innocència dels seus anys adolescents.