Els estudiosos del cinisme tenen en el PSOE de Catalunya una mina d'or com la que va trobar John Sutter el 1848 en la seva serradora de Califòrnia, quan proporcionava fusta als nous colons. Només cal parar atenció en les coses que diuen les veus socialistes més representatives amb relació a Catalunya. Aquí en tenim un petit recull:

Pere Navarro, primer secretari: "Ens preocupa que la política catalana estigui tan supeditada a la política espanyola. [...] La política ha de fer front a la situació real del país; no creiem en la política d'enlairar banderes. Tots estem d'acord que volem més diners per al país, doncs treballem-hi i anem plegats a buscar-los a Madrid. [...] Sempre estarem a favor de la llengua catalana. Som un partit catalanista. [...] Zapatero va parlar d'una Espanya plural, va fer un discurs valent i va donar suport a l'Estatut."

Jaume Collboni, portaveu: "Primer de tot, el concert, com a tal, no es pot dur a terme perquè la legislació vigent no ho permet. Està plantejat com el model característic d'Euskadi i no és extrapolable. Si la via és l'independentisme, no hi donarem suport. [...] El nostre objectiu és defensar els valors i els interessos dels catalans."

Ho sento, però només des del cinisme es poden fer declaracions com aquestes. Deuen pensar que la gent és ximple de mena i que no recorda fins a quin punt Catalunya ha estat supeditada a la política espanyola en les dues legislatures del tripartit. Dues legislatures que van començar amb Zapatero saludant des del balcó de la plaça de Sant Jaume -Esquerra l'acabava de nomenar president de la Generalitat- i que van estar subordinades a Madrid fins al darrer dia. Per això, vistes les flagrants contradiccions de Navarro i de Collboni, s'escau fer-los algunes preguntes:

• Si és cert que estan d'acord que Catalunya necessita més diners i que cal anar a Madrid a buscar-los, com és que no van capgirar la situació quan governaven?

• Si és cert que no creuen en la política d'enlairar banderes, com és que no van retirar la bandera espanyola de 290 metres quadrats i 25 quilos de pes que oneja en un pal de 19 tones d'acer i 50 metres d'alçada a la plaça de Colón de Madrid?

• Si estan a favor de la llengua catalana, com és que van votar en contra de la seva unitat l'any 2006 i no sols n'han impedit l'oficialitat al Parlament Europeu, sinó que han convertit el Parlament espanyol en l'únic de la Unió Europea que no permet l'ús d'una llengua tan parlada com el català?

• Si el concert econòmic d'Euskal Herria no és fruit d'una voluntat divina, com és que no és extrapolable?

Arribats aquí, només puntualitzar una cosa: a Madrid, els catalans, no hi hem d'anar a cercar-hi els nostres diners. El que hem de fer és impedir que hi arribin.

El problema més greu del PSOE de Catalunya no és que sigui un vaixell a la deriva, el problema més greu és que no vol saber-ne les causes. Aquesta és la raó per la qual els seus dirigents fan el mateix discurs que feia el capità del Costa Concordia, Francesco Schettino, des de l'escullera de l'illa de Giglio, mentre el vaixell s'enfonsava: "Ho estic coordinant tot". A Schettino no li importava el vaixell ni la gent que hi viatjava, en tenia prou salvant-se ell. I al PSOE de Catalunya no li importa el país ni la seva espoliació, en té prou salvant un cert estatus que li permeti continuar vivint de la nostra subordinació a Espanya. Fixem-nos que està en contra del concert econòmic, està en contra del pacte fiscal, està en contra de la llei de consultes, està en contra que torni a Catalunya la totalitat dels diners que els catalans donem a finalitats socials en la declaració de la renda, està en contra que torni a Catalunya la totalitat dels documents emmagatzemats a Salamanca, està en contra que els jutges tinguin l'obligació de saber català per exercir a Catalunya, està en contra que se'ns paguin els fons de competitivitat, està en contra que se'ns paguin els milions de l'addicional tercera de l'Estatut, està en contra que Catalunya tingui seleccions nacionals pròpies, està en contra que Catalunya tingui el control absolut dels seus ports, aeroports i trens de rodalia... Fins i tot estava en contra del Corredor del Mediterrani, però el va haver d'acceptar per decisió europea. Cal continuar?

És pur cinisme que un partit nacionalista espanyol, un partit que imposa Espanya com la nació dels catalans, gosi dir-se catalanista. Cal molta barra, francament. Moltíssima. Cap veritable catalanista, per una elemental qüestió de principis, no pot estar en contra de les llibertats nacionals del seu país; cap veritable catalanista, per una elemental qüestió de dignitat, no pot dir que defensa els interessos dels catalans i estar en contra de la independència de Catalunya.

e-notícies , 20/2/2012