Ara fa unes setmanes, en aquestes pàgines, Sergio Blázquez Aguirre, de Ciudadanos, un partit polític sense cap representació municipal a Sant Cugat, donava lliçons sobre què ha de fer i què no ha de fer l'Ajuntament. En concret, s'escandalitzava perquè el consistori hagi inclòs la nostra ciutat en la llista de Municipis per la Independència i el titllava de "triler" tot acusant-lo de voler "desviar l'atenció" dels "problemes diaris i reals" de la gent, com ara les dificultats "per arribar a fi de mes".

En primer lloc, es nota que el senyor Blázquez domina el manual del triler, ja que justament, com a secretari d'un partit nacionalista espanyol que és, utilitza la crisi per desviar l'atenció del problema real de les famílies catalanes, les principals víctimes de l'espoliació que pateix Catalunya per part d'Espanya amb un cost mitjà de 12.000 euros anuals per família. Aquesta és la clau de tot plegat i que afecta la sanitat, l'educació, les infraestructures i els serveis socials més bàsics. Sense aquest robatori, els estudis demostren que ara mateix Catalunya tindria un nivell de riquesa similar al d'Holanda i que seria el quart Estat de la Unió Europea. El quart Estat.

Sota el jou espanyol, en canvi, la caiguda en picat de la nostra renda ja ens situava l'any 2008 per darrere de Melilla. Quant al menyspreu de Ciudadanos a les consultes per la independència, aquest partit es desacredita sol. I no només perquè el triomf del SÍ va ser aclaparador arreu, sinó perquè a Sant Cugat va obtenir més vots que els que havia obtingut mai cap partit en unes eleccions. Ara mateix, tot i el seu èxit esclatant, CiU governa amb menys vots (13.954) que els que va obtenir el SÍ (14.002). Això ja ho diu tot, però és bo recordar que en les darreres eleccions municipals Ciudadanos només va obtenir 681 vots.

Diari de Sant Cugat , 24/2/2012