Tot i tenir alguna situació inversemblant i també alguna trampeta de guió, com ara la remarca constant del GPS com a generador d'expectatives, Infierno blanco és un film amb elements interessantíssims sobre la vulnerabilitat del depredador més gran i despietat de tots: l'ésser humà. Sobretot quan es troba fora del món de cotó fluix que s'ha creat i no disposa de les eines de què es nodreix habitualment per sotmetre el planeta a la seva infinita voracitat. En aquest sentit, hi ha seqüències colpidores, seqüències esplèndidament filmades i muntades, i un conjunt que descansa sobre un Liam Neeson gegantí. Només el seu rostre ja dóna consistència a tota la narració i ens revela l'extraordinari creixement que ha experimentat aquest actor en els darrers anys. En definitiva, un film força recomanable que se serveix d'una tragèdia imaginària viscuda per set treballadors d'una refineria d'Alaska per recordar-nos que no és cruel, la naturalesa. Senzillament li és indiferent qui neix i qui mor.