Si deixem de banda la formidable seqüència inicial, sembla que a La invención de Hugo, talment com a les antigues locomotores de vapor, li costi agafar velocitat. Tanmateix, quan finalment l'agafa, es revela com un deliciós homenatge als inicis del cinema i a un dels seus mags primigenis, Georges Méliès. Méliès, que a diferència dels Lumière sí que creia en el futur d'aquell invent, va idear molts elements del llenguatge cinematogràfic que encara són utilitzats avui dia i és una autèntica tragèdia que de les més de cinc-centes pel·lícules que va rodar només se n'hagin salvat unes vuitanta. Però va ser ell mateix qui, en arruïnar-se, va fondre'n el cel·luloide per fer-ne talons de sabata. Martin Scorsese ens parla d'això, sí, però, a més a més, la seva pel·lícula és com un d'aquells llibres plens d'imatges a través de les quals els infants fan volar la imaginació i viatgen pel temps i per l'espai com a protagonistes de fets prodigiosos. Aneu a veure-la, és una emocionant declaració d'amor al cinema.