Força decebedora, francament, aquesta pel·lícula de Rodrigo Cortés que en la seva llarguíssima campanya de promoció prometia moltes més coses que les que al final acaba oferint. Té elements del cinema de sèrie B molt positius i és interessant la confrontació que fa entre ciència i fe a partir de la necessitat de l'ésser humà de creure en alguna cosa, per intangible que sigui, per apaivagar la por que li causa la seva solitud. Hi ha gent que en viu, certament, d'aquesta necessitat, gent que se n'aprofita i que en fa negoci. I no sols en el camp de la parapsicologia, també en el de la política. Votar, al capdavall, no deixa de ser un acte de fe. El problema, malauradament, és que Llums vermells no dóna cap profunditat als seus personatges, sobretot als de Sigourney Weaver, Elizabeth Olsen i Robert De Niro -cada dia més autòmat-, i tot plegat, sense arribar a ser avorrit, acaba resultant indiferent a ulls de l'espectador. En definitiva, un film amb excés de pirotècnia i manca de contingut.