És ben cert que Los idus de marzo no diu res que no sapiguem amb relació al rerefons del món de la política. L'abstenció creixent dels diferents cicles electorals diu molt sobre això. Tanmateix, és d'agrair que el film n'expliciti la fi de l'edat de la innocència, i que mostri sense embuts no sols els tripijocs de la política, sinó els graus esborronadors d'artifici, de cinisme, de coacció, d'ambició, de traïció i de manipulació que s'hi amaguen al darrere. Naturalment que no tots els polítics responen a aquest perfil. Per descomptat que no. Però el film no parla de la política de proximitat, sinó de l'alta política, d'aquella política a la qual, per arribar-hi, cal renunciar a molts principis. "Tard o d'hora et decebrà", diu un personatge referint-se al candidat a la presidència nord-americana. I és que el pitjor no és l'apostasia encoberta d'unes idees per part dels qui arriben al poder, el més esfereïdor són els extrems a què poden arribar per mantenir-s'hi. Exquisit Ryan Golsling.