Ara fa exactament onze anys que José María Aznar -"el millor president de la democràcia" segons una senyora dels encàrrecs anomenada Alícia Sánchez-Camacho- va venir a Catalunya en qualitat de president espanyol i, a més de fer una visita al monestir de Poblet, va concedir una entrevista al Canal 33 en el decurs de la qual va dictar sentència en relació al nostre país. Va dir que donava per tancada l'etapa de reivindicació de la identitat catalana perquè, segons ell, "les polítiques basades en la reivindicació de la identitat s'esgoten en si mateixes". Era l'any 2001 i estava eufòric amb la seva majoria absoluta. Però els catalans no s'han esgotat i les seves reivindicacions cada cop són més assertives i més majoritàries. En aquell moment, ni a Aznar ni a la immensa majoria de catalans els va passar pel cap que només vuit anys després, Catalunya atrauria l'atenció de tot el món amb la celebració de les consultes per la independència i que l'independentisme creixeria de manera espectacular i progressiva fins al punt de desconcertar la mateixa classe política catalana. Una classe política que sempre havia subestimat la força emergent d'aquesta opció.

Catalunya, per tant, ha evolucionat, i els seus moviments actuals són el fruit d'aquesta evolució. El nacionalisme espanyol, en canvi, no ho ha fet. Continua dient i fent les mateixes coses. Les cares, és clar, no són les mateixes del 2001. Però els fets i les paraules sí que ho són. Per això insisteixen en el mateix punt d'aleshores: "Madrid dóna per tancada l'eta­pa de la reivindicació de la identitat catalana". Naturalment, en sentir això, la pregunta immediata és: i qui és Madrid? Qui és el PP per decretar què pot fer i què no pot fer Catalunya? Qui són, en definitiva, aquesta colla de franquistes emmascarats, enemics repulsius de Catalunya, de la seva llengua i dels seus drets nacionals, per dir-nos qui som?

És bo recordar què deia tota aquesta gent, ara fa una dècada, per veure que no sols no han evolucionat, sinó que la seva evolució és impossible. I encara bo si només fos una dècada. El problema és que durant el franquisme deien exactament el mateix. Per això, el Partit Popular, a força d'anar cap enrere, és molt a punt de retrobar-se amb els seus orígens. És a dir, és molt a punt de retrobar-se amb si mateix.

e-notícies , 9/4/2012