No és estrany que aquesta pel·lícula xilena hagi trigat un parell d’anys a estrenar-se a Catalunya: no té cap mena d’interès. I no pas pel tema, la infidelitat femenina, sinó per la inèpcia del seu director, Rodrigo Ortúzar Lynch. Partint d’un informe de les Nacions Unides segons el qual el 62% de les dones xilenes són o han estat infidels a la seva parella, Mujeres infieles se centra en la vida de tres dones casades. Dues d’elles mantenen relacions amb un altre home i l’altra, que no gosa fer el pas, viu les seves infidelitats amb el pensament. El problema és que les situacions i els personatges estan mal trenats i les seves emocions, més pròpies d’un fulletó que d’una comèdia dramàtica, ens acaben interessant més aviat poc. L’únic aspecte rellevant és la visió que ens ofereix del fort component androcèntric de la societat xilena actual i la decidida i desacomplexada defensa del dret de les dones a viure lliurement la seva sexualitat. Al capdavall, l’orgasme, a més d’un plaer íntim, és un dret individual universal.