Simpàtica però fallida, aquesta pel·lícula, amb força participació catalana, que vol reproduir en clau modesta determinats esquemes del cinema més consumista de Hollywood. Resulta simpàtica, perquè, en la seva innocència, arriba a creure's descarada, i fallida, perquè tota, en el seu conjunt, esdevé inversemblant, una mena de joc de despropòsits sense cap ni peus que, en el seu afany de tenir factura internacional, prescindeix d'un regust local que podria donar-li un mínim d'entitat. Ni tan sols els intèrprets, que en aquesta mena de films acostumen a ser l'element més llaminer, estan ben triats. Daniel Brühl, el protagonista, està completament fora de lloc i és difícil que l'espectador es cregui el seu personatge. I el mateix passa amb Oriol Vila, Blanca Suárez i Miguel Ángel Silvestre. Aquest darrer, en concret, té una dicció tan pèssima que sovint costa entendre què diu. Pel que fa a Lluís Homar, Eduard Fernández i Vicente Romero fan el que poden, però els manca direcció. Llàstima.