Darrerament, arran del Dia Internacional de la Dona, els mitjans de comunicació han parlat força de la violència masclista i de l'elevat nombre de víctimes mortals que té a Catalunya. Sembla que això no tingui aturador i que les campanyes de conscienciació dels ajuntaments i de les entitats de suport piquin en ferro fred per culpa del plaer morbós que alguns homes acomplexats experimenten quan veuen la por o el terror en els ulls de la seva víctima. Tanmateix, la violència a la llar, a més de tenir moltes altres formes d'expressió, també té víctimes encara més vulnerables i indefenses que les dones. Em refereixo als infants que pateixen abusos sexuals.

Hem de tenir en compte que l'abús sexual en els infants és tan antic com la violència masclista i hi té molts punts en comú, ja que és transversal i no guarda cap relació amb el nivell intel·lectual o social dels qui el practiquen. La majoria dels abusos es porten a terme a la llar i els autors són pares, padrastres, oncles, amics, coneguts o veïns, però també n'hi ha a fora exercits per metges i professors de les víctimes. En tots aquests casos, l'adult s'aprofita de la seva superioritat i de la incapacitat de l'infant per rebel·lar-se i n'abusa de diverses maneres, ja sigui amb la manipulació de genitals o per mitjà de jocs d'aparença innocent, però sempre exigint el manteniment del secret. La idea és provocar que l'infant tingui por de ser castigat, de no ser cregut, de fer mal a la mare si se n'assabenta... Per sort, hi ha moltes maneres de detectar aquests casos. Per exemple, parant atenció en els malsons, en les regressions, en els comportaments estranys, en els trastorns de la parla, en la tendència a la bulímia o a l'anorèxia, en les alteracions en el rendiment escolar, i, per descomptat, en els intents de suïcidi. Si volem acabar amb una situació d'abús és determinant que siguem receptius i que sapiguem captar les demandes d'ajuda que l'infant, sense adonar-se'n, ens envia.

Cugat.cat , 18/5/2012