Sempre és un plaer assistir a la Nit Literària que organitza Òmnium Cultural a Sant Cugat. Ho és per l'acurada organització de l'acte i per les coses que s'hi diuen sobre Catalunya i la seva llengua. En aquest sentit, la presidenta local de l'entitat, Rosa Caballé, va dir una cosa que enforteix l'autoestima i que convida a la reflexió. Va dir: "Si no tinguéssim una gran literatura al darrere, seríem molt més febles". És rotundament cert. Sense un grandíssim cos literari com el que tenim, Catalunya com a nació, i la llengua catalana, com a pal de paller de la seva identitat, gairebé haurien desaparegut o tindrien ara un caràcter merament residual i folklòric. Tan entranyable com es vulgui, però residual i folklòric. Per sort, però, no ha estat així. I no ho ha estat gràcies, precisament, a la ferma voluntat de ser dels catalans i a l'esforç d'entitats com Òmnium. És tan magnífica la seva tasca -a Sant Cugat ha crescut força-, que no és estrany que el Partit Popular vulgui que se li retiri la subvenció que rep. La Fundació Francisco Franco, que enalteix la figura d'un dictador que va cometre milers de crims contra la humanitat, sí que ha d'estar subvencionada. Però Òmnium Cultural, que promou valors humanístics, com ara el respecte a totes les cultures i el dret de les llengües a viure sense l'opressió invasiva d'una altra llengua que se'ls declari superior, es veu que no s'ho mereix. Francament, sembla mentida que en ple segle XXI encara hi hagi gent que no en tingui prou de gaudir de la seva llengua i que vulgui que aquesta llengua substitueixi la dels veïns. Davant d'això, els escriptors, per la professió que hem triat, tenim el deure ètic d'evitar que tal cosa s'esdevingui. I el suport d'Òmnium, que estima Catalunya, la seva cultura i la seva llengua, és molt valuós i molt d'agrair.