Interessantíssim el llibre Per comprendre Catalunya Nord. De la identitat desnaturalitzada a l'esperança de futur (Pagès, 2012), de Llorenç Planes, per aprofundir en la idiosincràsia d'un territori que es veu separat de la resta de la nació catalana per una ignominiosa frontera estatal que constitueix una agressió directa i ferotge no sols a la seva integritat geogràfica, sinó també a la seva identitat nacional. L'autor, que va ser president d'Unitat Catalana, fa una descripció esplèndida i exhaustiva d'aquelles comarques des de diversos vessants, com ara l'històric, el polític, el lingüístic, el cultural, el mediàtic o l'esportiu i convida els catalans del sud a gaudir-les i a integrar-les en els seus circuits de cap de setmana per estrènyer els vincles amb els seus habitants i amb el seu patrimoni natural.

El llibre, com dic, aborda diversos temes entre els quals la destrucció de la identitat catalana, la instauració del centralisme jacobí, la política catalana a l'Ajuntament de Perpinyà, l'estat de la llengua, la Universitat Catalana d'Estiu, el sector turístic, la defensa del medi ambient, la pèrdua de prestigi de França i la recuperació de la Catalunya Sud. Aquest n'és un petit tast:

• "Catalunya Nord, com totes les altres zones frontereres, té aquesta particularitat que viu amb dues realitats, la francesa en la qual està submergida i la de la Catalunya Sud que està a tocar: dic Catalunya Sud i no Espanya perquè cada cop més a Catalunya Nord s'identifica la realitat de l'altra costat de la frontera com a catalana i cada cop menys com a espanyola."

• "Si es pot dir que el 1960 érem al costat d'una frontera amb Espanya, ara és evident que es tracta d'una frontera amb Catalunya. El nostre repte és arribar a fer admetre que sem catalans tot i essent a l'exterior de la frontera catalana. Hem d'explicar que hi ha una Catalunya Nord i una Catalunya Sud, car si hi hagués només una Catalunya seria la del sud de la frontera que seria identificada com a tal i nosaltres deixaríem d'ésser catalans. Primer canvi important doncs, érem al costat d'Espanya i ara som al costat d'una Catalunya que en diem Catalunya Sud."

• "Abans Barcelona era a Espanya i ara Barcelona és a Europa i és la més propera de les grans ciutats europees, la més propera a nosaltres. En tot cas, quan cal prendre l'avió per anar a un país llunyà, si es pot escollir entre l'aeroport de Barcelona i el de París escollim el de Barcelona."

• "No ens ha, doncs, de sorprendre que els nord-catalans se sentin particularment orgullosos d'ésser catalans. És veritat que els catalans que gaudeixen del prestigi d'ésser els habitants d'una de les regions europees més dinàmiques són els catalans del sud i no els del nord. Però ningú no pot dir que no siguem també catalans, sobretot d'ençà que designant el nostre país com a Catalunya Nord, deixem ben clar que és un tros de Catalunya!"

Sobre la fragmentació del vot per culpa d'alguns partits:

• "Desgraciadament, pel que és de la unitat del catalanisme polític a Catalunya Nord, cal ben admetre que la situació actual és la més trista que hi ha hagut d'ençà de la seva aparició car podem a hores d'ara parlar d'almenys tres partits electoralment presents sobre aquest territori: Unitat Catalana, ERC, CDC. [...] Per sort, Solidaritat Catalana per la Independència, creada el 2010, ha preferit concloure una entesa amb Unitat Catalana més aviat que crear una sucursal més."

• "I si ens podem plànyer de la mala sort que la història ens ha portat, no ens podem plànyer de la nostra incapacitat a unir-nos, encara que sigui veritat que d'una part d'aquesta desunió en tinguin també la culpa partits polítics sud-catalans que es pretenen defensors de la nació catalana."

• "Per sort hi ha una cultura catalana amb un pol català centrat a Barcelona extremament dinàmic. Aquest dinamisme se sent particularment a Perpinyà, però no deixa d'impressionar també gent de Narbona, Tolosa o Montpeller."

• "El que sí que podem fer és, cada dia, unir un xic més Catalunya Nord i Catalunya Sud, amb cada cop més relacions i amistats. I així, dia rere dia, cada cop més, les dues parts de Catalunya s'aniran acostant, dins un respecte mutu de les seves identitats. I si ho sabem fer, un dia sí que hi haurà una sola Catalunya dins una Europa sense fronteres."

Recomano la lectura d'aquest llibre i també la necessitat d'incorporar les comarques del nord, que ens van ser robades, al nostre imaginari col·lectiu com a part del cos nacional que ens configura. Sembla mentida que els nostres mitjans de comunicació siguin incapaços de superar el marc franquista de les quatre províncies i continuïn parlant-nos de "comarques barcelonines" o "comarques gironines". Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona no posseeixen comarques. Cada comarca té entitat pròpia i té capital pròpia. Perpinyà, per tant, és la capital del Rosselló de la mateixa manera que Prada és la capital del Conflent. Això sí, en un futur immediat, amb l'arribada del TGV, els vincles entre el nord i el sud català seran cada cop més forts i Perpinyà esdevindrà una de les grans capitals de Catalunya.

e-notícies , 28/5/2012