Ja és ben cert que costa molt de satisfer tothom i que mai no estem contents amb el que tenim. Sempre en volem més. Dic això perquè no fa gaire, just quan jo agraïa a l'Ajuntament que hagués escoltat els precs d'aquesta columna, d'instal·lar bancs de fusta per a les persones grans a la rambla del Celler, sobretot en llocs assolellats a l'hivern, ja hi va haver qui no en va tenir prou. Parlo d'uns bancs que han estat un èxit, que resulten molt més confortables que no pas les cadires d'abans i que l'Ajuntament, en lloc d'instal·lar-ne només mitja dotzena, com demanàvem, n'ha instal·lat vint. Vint bancs entre el carrer de Francesc Moragas i l'Ajuntament. Doncs bé, encara no els havien acabat de posar, com aquell qui diu, que des d'aquestes mateixes pàgines ja hi havia qui trobava que n'hi havia pocs. Els demandants, però, no precisaven quants bancs més els vindrien de gust. Quaranta, potser? O tal vegada seixanta? Posats a demanar, no hi ha dubte que cent seria una xifra més rodona. Tanmateix, davant d'aquest ardor petitori, caldria tenir present que, com informava el passat mes de març la versió digital del Tot Sant Cugat, la instal·lació dels vint bancs esmentats ha tingut un cost de 12.000 euros, 600 euros per unitat. No són xifres astronòmiques, és cert, però és bo que se sàpiguen. Si més no, per no oblidar que en aquesta vida hi ha molt poques coses que siguin de franc. Per això, arribats aquí, em permeto suggerir a l'Ajuntament una modalitat d'instal·lació que podria ser força estalviadora. Es tractaria que els bancs estiguessin finançats per empreses comercials, institucions o particulars en qualitat de mecenatge o de servei a la ciutadania. El banc seria el mateix, però a la part central hi hauria una placa en què s'hi podria llegir un text com aquest: "L'empresa X a Sant Cugat".