Ja fa alguns anys que el cinema català està experimentant un canvi qualitatiu més que notable, malgrat les limitacions dels pressupostos que el fan possible, i això fa que les pel·lícules que produeix tinguin una factura internacional que abans semblava reservada a petites singularitats. Els nens salvatges n'és una prova. No és que sigui una obra capital, ja que, a més d'algunes trampes de guió que manipulen l'espectador, hi predomina un cert artifici en les situacions i en els diàlegs i els personatges semblen tallats per patrons excessivament convencionals, però, tot i així, té un bon nivell, fa un retrat desinhibit de l'adolescència i dels conflictes generacionals i és ben segur que hi haurà molts nois i noies, pares i mares i també educadors que s'hi veuran reflectits. El treball del trio protagonista, Marina Comas, Àlex Monner i Albert Baró, és excel·lent. Especialment la primera. Ja vam dir, en descobrir-la a Pa negre, que Marina Comas està destinada a ser una grandíssima actriu.