L'any 2008, també al Diari de Sant Cugat, vaig comentar La llum dels orfes, un llibre excel·lent escrit per Jaume Ferrer Sancho, guardonat amb el premi "7lletres", que era un recull de contes entorn el sentiment de pèrdua en les persones. Doncs bé, ara, aquest autor, que és un pneumòleg mallorquí que viu a Sant Cugat, ha publicat un segon recull titulat Falenes (Arola, 2012) amb nou històries quotidianes sobre personatges atrapats en situacions implacables. La inicial, per exemple, narra l'amistat entre dos estudiants, en Lluc i en Marc, un d'extracció humil i l'altre de benestant, que, arran de l'aparició de dues noies i de la consegüent humiliació del primer, esdevé ferotgement violenta. Esplèndida, a més, la tensió creixent centrada en personatges d'aparença banal que, pel seu estil, hauria signat encantat Raymond Carver. Un altre relat colpidor és "Retrat de parella", que parla d'un matrimoni que ha institucionalitzat la degradació de la dona sense que ella, com les falenes, les papallones de nit que es queden immòbils quan el dragó s'hi atansa, sigui capaç d'evitar-la i encara menys d'escapar-se'n. Amb la mateixa actitud que les víctimes de situacions similars, aquesta Antònia sempre troba excuses per romandre al costat de l'home per a qui no és res més que una minyona que recull la roba bruta que ell escampa per terra, que neteja l'orina que ell allibera fora de la tassa del vàter i que buida i renta amb lleixiu l'ampolla amb els pixats nocturns que ell li deixa cada matí a la tauleta de nit. "La bufetada va copejar la cara, però on la va ferir va ser en el cor", diu el text. I la vida de l'Antònia, com la de tantes dones, es resumeix en aquesta frase: "Tota la vida callant per tal que a n'Arnau no li sortís la bèstia que duia amagada". Llegiu-lo, és un llibre molt recomanable.