Des d'aquí vull agrair al Rotary Club de Sant Cugat el Premi Paul Harris amb què m'ha distingit i també els parlaments de la seva presidenta, Montse Moral, i de l'alcaldessa, Mercè Conesa, relatius a la meva persona, per bé que, com vaig dir, no tinc pas la percepció de ser-ne mereixedor. Crec que implicar-nos en les coses que afecten la col·lectivitat que ens acull i intentar millorar les condicions de vida dels més desafavorits o projectar la ciutat per mitjà del nostre ofici, no és cap mèrit, és un deure que tots tenim. Tanmateix, agraeixo el premi perquè m'identifico amb els valors de solidaritat universal que el Rotary defensa. Els meus llibres parlen de política, de llengua, de dignitat, de llibertat, de respecte, de sentiments, de convivència i de relacions humanes, però sempre amb l'ètica com a substrat. De fet, l'ètica és el missatge de fons de totes les històries. I això és així perquè observo amb inquietud que la nostra civilització tendeix vertiginosament a l'individualisme, a l'enriquiment immoral i al desistiment de responsabilitats i ens empeny cap el cinisme i l'arribisme. Em sembla que cometem un gravíssim error si creiem que podem créixer il·limitadament a costa de la destrucció dels nostres limitats recursos naturals. No tenim cap dret a hipotecar el futur de la humanitat a canvi d'un present dominat per l'egoisme. Naturalment que hem de seguir fent política, naturalment que hem de seguir fent negocis, però fem política amb ètica, fem negocis amb ètica. És a dir, deixem de justificar la indignitat quan els indignes són els "nostres". L'acceptació d'aquesta mena de comportaments, ja siguin polítics o socials, no és res més que la justificació de la nostra indiferència. Si hi reflexionem, veurem que justifiquem l'injustificable per evitar que l'ètica ens avergonyeixi.