L'autofòbica Dolores Serrat

L'autofòbica Dolores Serrat
Sembla paradoxal que una catalana de Ripoll –Dolores Serrat Moré, consellera aragonesa d'Educació (!)– figuri com a "ideòloga" de l'esborrany de la llei de llengües del Govern d'Aragó, en què s'ataca frontalment la llengua catalana anomenant-la "aragonès oriental". Ho sembla, perquè, de la mateixa manera que no és normal que les aranyes experimentin aracnofòbia, tampoc no ho és que els catalans experimentin catalanofòbia. Tanmateix n'hi ha, de catalans així. En aquest cas, però, no se'n pot dir catalanofòbia, sinó autofòbia. Els autofòbics són una espècie que sovinteja en tots aquells pobles víctimes de derrotes traumàtiques o seculars i es caracteritza pel plaer morbós que sent cada cop que els seus són vexats o escarnits per part d'un poble que se'ls declara superior.

La part esperpèntica de tot plegat, si més no al segle XXI, és que hi hagi catalans que pensin exactament el mateix que pensaven personatges tan abominables com Felip V o Franco. I Alejo Vidal-Quadras i Dolores Serrat en són una mostra. No en tenen prou d'ofendre la intel·ligència, necessiten també reafirmar-se amb els copets a l'esquena dels catalanofòbics. I per aconseguir-ho fan mèrits per mitjà de mesures més perverses que les que prendrien els seus amos. És a dir, que allò que, per sentit del ridícul, no farien els enemics de Catalunya, ho fan ells amb frenètica dedicació.

S'entén, per tant, que cometin un acte d'analfabetisme i d'indigència intel·lectual anomenant "aragonès oriental" el català de 60.000 persones a la Franja de Ponent. Són el mateix analfabetisme i la mateixa indigència intel·lectual que suposaria denominar "català ponentí" l'espanyol que es parla als Països Catalans. Però odi i racionalitat no són compatibles, i la necessitat irrefrenable de fer mal és molt més poderosa que el sentit comú. Per això, l'autofòbic comet tants errors. Errors elementals que el posen en evidència. Ho veiem en el mateix projecte de llei aragonès. Si veritablement consideressin seu el català, el protegirien com un tresor que els enriqueix. Però no. No sols no el protegeixen, sinó que hi escupen a sobre i procuren extingir-lo negant-li la consideració de llengua vehicular en el sistema educatiu de la Franja i discriminant-ne els parlants, que no tindran cap dret a ser atesos per l'administració en la seva llengua a la seva pròpia terra. Per sort, el Diccionari de la Llengua Catalana diu les coses pel seu nom: "Feixisme: actitud autoritària, arbitrària, amb què hom s'imposa a una persona o a un grup".

Nació Digital , 23/6/2012