Com a santcugatenc em sento doblement orgullós que Cugat.cat celebri aquests dies el seu trentè aniversari. Dic doblement orgullós, perquè no sols és una fita extraordinària que aquest mitjà, tenint en compte la precarietat amb què va començar -primer al carrer de Sant Ramon i després al carrer de Sant Jordi-, hagi arribat fins aquí, sinó perquè s'ha de qualificar d'admirable la manera com ho ha aconseguit.

Només cal mirar les dades de l'Oficina de Justificació de Mitjans, l'OJD, per veure els rècords d'audiència que ha batut, tant en visites com en pàgines vistes, força per damunt dels trenta mil usuaris. Comparteixo, per tant, l'entusiasme del seu director, Miquel Herrada, quan diu que són uns resultats fantàstics: "Hem trencat una nova barrera i demostrem que els continguts interessen a la ciutadania. Som al capdavant dels mitjans locals del país".

És cert. En aquests moments, Cugat.cat és el mitjà local de comunicació en català més seguit a Internet, la qual cosa fa que sigui un goig mirar enrere i veure'n l'evolució. Jo, actualment, estic apartat de la ràdio, però el món de la ràdio -Ràdio 4, concretament- va ser durant vint anys el meu àmbit professional i per això sé que el trentè aniversari de Cugat.cat, així com les dades brillants que presenta, serien del tot impossibles -repeteixo: impossibles- sense els professionals que en els anys vuitanta, quan l'audiència era mínima, treballaven amb la mateixa passió i amb la mateixa il·lusió que si fossin líders a Catalunya. Vull dir que l'aniversari que avui celebrem és el fruit d'aquell esforç. Per això, en un moment com aquest, a més dels treballadors actuals, és de justícia retre un homenatge a tots aquells grandíssims professionals i agrair-los la seva implicació, la seva perseverança i la seva generositat. Ja ho diu la dita: qui bé sembra, bé cull.

Cugat.cat , 29/6/2012