Des de fa vuit anys, un dels encants del mes de juliol a Sant Cugat són les Lectures a la Fresca que es fan els tres primers dijous del mes a la plaça de Sant Pere, a la plaça de l'alcalde Magí Bartralot i a l'espai dels castanyers, als Jardins del Monestir, respectivament. He procurat sempre no perdre-me'n mai cap, perquè són d'una exquisidesa extraordinària, fins al punt que, quan alguna activitat personal m'ho ha impedit, m'ha sabut molt de greu. Sota la direcció de Dolors Vilarasau i amb un munt d'actors i d'actrius que treballen meravellosament per amor a l'art, en el sentit més literal del terme, aquestes Lectures dramatitzades -tant de bo que algun dia esdevinguin senzillament Teatre a la Fresca- són un regal cultural que es fa la ciutat a si mateixa amb un èxit espectacular. Només cal veure la dificultat de trobar una cadira lliure en cas que s'hi arribi tard. Com a santcugatencs, per tant, podem sentir-nos orgullosos de ser una de les poques ciutats del país que posa anualment a peu de carrer i de franc obres de Shakespeare, de Molière, de Rodoreda, de Rusiñol, de Sagarra, de Porcel... perquè tothom en gaudeixi. Sempre, com és lògic, prioritzant els autors catalans. I fruit d'aquesta priorització, les primeres Lectures -les fetes l'any 2005- van oferir-nos Antaviana a partir de textos de Pere Calders. És a dir, que un dels autors que les van inaugurar és precisament el protagonista absolut de l'edició d'enguany amb motiu del centenari del seu naixement. En el moment de publicar-se aquestes línies ja s'ha representat una obra, però encara en queden dues més i la meva recomanació al lector és que no se les perdi. Gaudirà sota els estels dels textos d'un dels més grans escriptors catalans i, en el supòsit que no els conegui, en quedarà seduït per la seva frescor i actualitat.