Vull expressar el meu agraïment a totes les persones que van fer possible l'estrena de Taula rodona, l'obra inèdita i inacabada de Pere Calders, que vam veure a Sant Cugat el 5 de juliol passat. Com a un dels quatre autors que van rebre la proposta de Dolors Vilarasau, d'escriure un final que pogués tancar un text que havia quedat obert, em vaig sentir molt feliç de veure l'esplèndid treball que van fer-ne els intèrprets, encapçalats pel meravellós Jaume Pla. Ara que l'obra ja ha estat representada, explicaré la meva participació en aquest projecte. De fet, tot va anar molt ràpid. El 21 de juny vaig rebre'n la proposta i, seduït pel nom de Calders –un autor que estimo–, vaig dir que sí. El problema era la manca de temps. El text havia d'estar llest el 25 i jo no m'hi podia posar fins el 23. És a dir, que només disposava de tres dies! És cert que només se'm demanaven quatre o cinc pàgines, però quan em vaig posar a escriure vaig notar que necessitava més espai. Vaig pensar que Pere Calders no va començar a escriure Taula rodona perquè s'acabés de seguida, sinó perquè anés més lluny, i vaig decidir de donar continuïtat al text, just en el punt en què ell el va deixar. Va ser així com en lloc de quatre o cinc pàgines vaig escriure'n disset, per tal que en fos una segona part –en la qual vull aprofundir-hi– fidel a l'univers de Calders i a l'època dels personatges. La part més bonica, tanmateix, és que el públic que hi va assistir, inclosa la família Calders, manifestés el desig que aquest muntatge no mori aquí i que, sense el cost d'un escenari a l'aire lliure, pugui ser vist en els equipaments municipals dels altres quatre districtes, així com també a La Unió. Jo només puc dir que escriure una segona part d'un text inacabat de Pere Calders, ho considero un regal que m'ha fet la vida.