No acostuma a passar que el director d'un pel·lícula sigui, alhora, l'autor del llibre que la fonamenta, ja que cinema i literatura són llenguatges diferents. Però en aquest cas ha estat així, i David Foenkinos és l'autor de La delicadesa (La Magrana, 2011) i també de la versió cinematogràfica que se n'ha fet, per bé que ha assolit molta més profunditat en la primera que en la segona. La segona sembla afectada per la mateixa fredor que denuncia i li manca un xic de tremp per transmetre el garbuix de sentiments contraposats dels personatges. Tot i això, som davant d'una història encantadora que ens mostra la descomposició de certs valors socials i la seva substitució per l'arribisme, l'individualisme, la superficialitat i la glaciació de les relacions humanes. Em pregunto, tanmateix, per quina raó Foenkinos ha escollit Audrey Tautou com a protagonista, malgrat que a la novel·la ens diu que Nathalie té el físic de l'actriu Marie Gillain. Un dels films més interessants de la cartellera.