No tots els beneficis de la colonització d'un país són immediats per al colonitzador. Hi ha beneficis que triguen molts anys a arribar-li. Els beneficis polítics i econòmics sí que li arriben d'hora. Però el de la llengua, en canvi, es fa esperar. I és que una cosa és decretar l'oficialitat de la llengua de l'opressor, que pot ser un fet immediat, i una altra que tothom l'aprengui. L'aprenentatge, per sort en aquest cas, necessita temps. És a dir, que el procés de substitució lingüística no pot reeixir fins al cap de molts anys o, de vegades, de moltes generacions. Això, però, era abans. Ara ja no. Ara, les invasions, són molt més subtils. Els tancs fan molt lleig i els periodistes fiquen el nas a tot arreu. Ara, en un món cada cop més global, la tecnologia fa molta més feina que els tancs.

No hi ha dubte que la globalització té coses meravelloses, però també en té de negatives. I una d'aquestes últimes és la desaparició de les llengües d'aquells pobles que no són un Estat independent. Avui dia, una nació sense Estat és una nació sense mecanismes de cohesió i de projecció de la seva llengua, és una nació subordinada a qualsevol llengua que se li declari superior, i, per tant, procliu a patir un procés de substitució lingüística. Catalunya es troba en aquesta situació. Només cal veure l'actual ofensiva del govern espanyol contra el català arreu. Volen exterminar la nostra llengua per sempre, de manera que el seu ús quedi reduït a l'àmbit domèstic. L'aspecte més pervers d'aquesta ofensiva, tanmateix, no són les maniobres que es fan en favor de la substitució, sinó l'autoodi dels catalans que hi col·laboren.

Aquest és el cas de la plataforma d'empresaris catalans Barcelona Global, que, per mitjà del seu president, Emilio Cuatrecasas –imputat per frau fiscal–, afirma, sense enrojolar-se que "el català és un problema per atreure talent". Fins i tot, en paraules de Gonzalo Rodés, president de GBS Finances Catalunya,arriben a dir que "els estrangers no estan ben acollits a Barcelona". Aquesta és, doncs, la collita d'Espanya gràcies a tants anys de colonització: que hi hagi catalans –catalans caragirats i ideològicament espanyolistes– que considerin el català un problema, una nosa de la qual cal prescindir. Quan els enxampes, però, és quan els dius de fer el mateix que Dinamarca (danès/anglès) o Suècia (suec/anglès). És a dir, català/anglès. Ni parlar-ne, diuen. Ells, com el seu lloc web demostra, el que volen és que l'espanyol substitueixi la llengua pròpia de Catalunya i que la fórmula sigui espanyol/anglès. D'això en diuen Barcelona global. Una Barcelona global que es reafirma per mitjà de l'exclusió. De l'exclusió de la llengua catalana, la llengua pròpia i nacional de Catalunya.

Nació Digital , 19/8/2012