En els darrers tres segles, la vida dels catalans ha estat marcada per les repressions i els complexos a conseqüència d'un procés d'infantilització de la seva identitat, de la seva llengua i de la seva història. Això és prou sabut. I també ho és que hi ha hagut molta por a rebel·lar-se contra això. Ara, però, les coses han començat a canviar. I és que si els catalans no reaccionem quan el discurs oficial afirma que no tenim història pròpia, qui en aquest món es molestarà a fer-ho?

Dividits els nostres territoris i esquarterada la nostra llengua per preceptes constitucionals aliens, Catalunya no sobreviurà sense els atributs propis d'un Estat independent. I per assolir-lo, no ens han d'intimidar les amenaces que ens diuen que toparem amb l'article vuitè de la Constitució espanyola, el que parla de les Forces Armades com a garants d'una veritat suprema anomenada indivisibilitat. No ens han d'intimidar perquè tot aquell que es veu obligat a recórrer a l'amenaça per imposar la seva voluntat és el viu retrat de l'impotent, és algú que s'ha quedat sense arguments. I Espanya no té arguments democràtics per impedir que el destí dels catalans el decideixin els catalans.

Lluny d'atemorir-nos, per tant, el record del que va passar l'Onze de Setembre de 1714 ha d'enfortir les nostres conviccions i empènyer-nos encara més cap a la consecució dels nostres objectius.

Espanya no és ningú -ningú- per decidir qui som, què som i com ens hem de constituir políticament davant la resta del món. És obvi que entrebancarà tant com podrà la nostra normalització internacional, d'això n'estem segurs, però serà durant un brevíssim espai de temps. No pot ser de cap altra manera, ja que la història d'Europa no s'explica sense el poble català de la mateixa manera que un arbre no s'explica sense les seves arrels.

Per això no tinc cap dubte que la manifestació d'aquesta Diada a Barcelona pot treure al carrer dos milions de persones. I per prendre consciència de la magnitud d'un fet així, n'hi ha prou que repassem quines altres manifestacions i circumstàncies han aconseguit aplegar una xifra similar en la història universal dels pobles. El missatge és inequívoc i el difondran totes les televisions del món: "Catalunya, nou Estat d'Europa".

El Singular Digital , Onze de Setembre del 2012