No fa gaire vaig estar passejant pel Bosc Literari de la Serreta, situat al costat del carrer Canal de la Mànega, cantonada Estret de Messina, a Sant Cugat, perquè tenia ganes de veure els textos de la vuitena edició. L'edició d'enguany es diu "El Bosc dels contes" i, a través de dotze plafons, mostra un conjunt de contes infantils clàssics, com ara El gat amb botes, El príncep valent, Els tres porquets, La llebre i la tortuga o El vestit de l'emperador i és un plaer poder passejar-hi gaudint d'una meravellosa simbiosi de naturalesa i paraules. Els textos són d'Esther Ballart i les il·lustracions d'Eloi Alegre.

Tanmateix, vaig tenir una sorpresa molt desagradable quan vaig veure que la meitat dels plafons, és a dir, mitja dotzena de contes, estaven trencats. Algú s'havia dedicat a arrencar els pals de terra i a llençar-los entre els matolls. Fins i tot està trencat un senyal de l'Ajuntament que adverteix que no s'hi aboquin residus. Feia molta pena, francament. I també la feia el caminet del Bosc, ple d'arbres caiguts. Comprenc que no es pot mantenir un servei de vigilància permanent, però caldria que el govern municipal investigués quines persones es dediquen a malmetre un entorn que és de tothom, que té uns costos sense afany de lucre i que respon a una feliç iniciativa veïnal per impedir que el bosc es converteixi en blocs de pisos.

Sempre m'ha semblat brillant la idea de protegir aquell petit pulmó per mitjà de la literatura. Podien haver organitzat costellades o competicions esportives i van preferir els llibres. Això sol ja mereix un respecte. Malauradament, com dic, no tothom és respectuós. A un dels plafons, fins i tot li han arrencat el text. I és que hi ha gent que gaudeix destruint tot allò que fa olor de cultura. Odien la cultura i odien els qui estimen la cultura. En realitat volen un món inculte perquè volen un món a la seva mida.

Cugat.cat , 14/9/2012