Tot i haver estat definida com una comèdia romàntica, no es pot dir que de debò sigui això. De romanticisme, n'hi ha poc en aquest film. De fet, l'encant principal de la història que explica és la seva acidesa i la manera aparentment epidèrmica amb què aborda les relacions de parella. Són magnífiques les eines que utilitza per mostrar-nos la incapacitat de l'home occidental per assumir el paper que ha atorgat de sempre a la dona, és a dir, un paper merament secundari, sacrificat i a remolc dels seus camins professionals com a mascle. En aquest sentit, resulta corrosiu el personatge del marit feliç amb aquest rol, lliurat a fer jerseis i convertit en tota una doneta. Llàstima d'algunes situacions de sal gruixuda o fora de lloc i d'un excés de metratge, però en conjunt és un film que diu molt més del que aparenta i que té agradables ressons de Stanley Donen.