No cal remuntar-se gaire enrere per recordar aquella frase que el PP i el PSOE de Catalunya repetien a tort i a dret i que deia així: "En democràcia es poden defensar totes les idees, inclosa la independència de Catalunya". Era la seva manera de dir al món: "Fixeu-vos si n'és de demòcrata, Espanya, que fins i tot permet que hi hagi independentistes catalans". Ara ja no ho diuen, això. Ara que l'independentisme és majoria i que ells són minoria la frase ja ha desaparegut del seu vocabulari. Ara branden la Constitució espanyola com la Inquisició brandava la Santa Creu i, en nom de la Sagrada Unitat d'Espanya, violen el dret més noble i inalienable dels pobles: el dret de decidir per si mateixos el seu destí. Partit Popular, Partit Socialista i Ciudadanos -hi trobo a faltar la Falange, perquè contra les consultes tots quatre feien pinya- són partits d'esperit totalitari -per bé que amb formes diferents-, enemics de la llibertat, capaços de mentir, de manipular i de coses molt pitjors que encara han d'arribar per tal que allò que Franco va deixar ben lligat no ho deslligui la democràcia.

I és que són temps dolents per als partits nacionalistes espanyols. El país ha canviat, ha deixat enrere la pusil·lanimitat i està culminant el seu procés de maduració i de recuperació de l'autoestima. I, és clar, aquells que encara viuen de la subordinació de Catalunya a Espanya, aquells que havien muntat el seu negoci sobre la base de l'Espanya eterna, estan desconcertats davant d'una realitat que no entenen i que els està convertint en fòssils amb un interès merament arqueològic. De fet, és tan gran el seu desconcert, que encara no saben ben bé com reaccionar. Per això Alícia Sánchez Camacho, Pere Navarro i Albert Rivera -els tres nacionales- es miren entre ells i es pregunten com ho poden fer per crear un front nacionalista espanyol sense que es noti que pensen el mateix. De moment, però, es troben en la fase de negació de la realitat. Pensen que negant, amagant o manipulant la realitat aquesta es capgirarà al seu favor. I això és el que estan fent. A part del ridícul, és clar.

Només cal veure com pretenen minimitzar els dos milions de persones que es van manifestar l'Onze de Setembre a Barcelona adduint que a Catalunya hi ha set milions i mig d'habitants. Però no diuen res dels catalans que es van manifestar a la resta del país i dels 800.000 que van seguir la manifestació per TV3. Hom dirà que encara quedarien tres milions que no van fer cap acció relacionada amb la independència de Catalunya. I és cert. Però qui ho diu que aquestes persones que eren a casa seva o de viatge o que treballaven no volen la independència del seu país? Que fàcil que és fer volar coloms mitjançant un judici d'intencions. Posats a comptar, caldrà recordar-los que el nacionalisme espanyol -PSOE, PP i Ciudadanos- va obtenir només un milió de vots l'any 2010 a Catalunya. I al ritme que van les coses, sembla que en les properes eleccions la xifra pot quedar reduïda a la meitat. S'entén, per tant, que estiguin tan neguitosos. Ens volen residuals perquè saben que en una Catalunya independent, els residuals seran ells. D'això se'n diu residualitzadors residualitzats.

El Singular Digital , 25/9/2012