Pel·lícules franceses com aquesta, farcida de diàlegs brillants, de subtilesa i d'intel·ligència, compensen l'allau de produccions nord-americanes totalment buides que ens arriben tot sovint amb una història i uns personatges que estan al servei dels efectes visuals. Aquí no hi ha res d'això. Es tracta de l'adaptació d'una obra teatral dels mateixos directors del film, que mostra la immensa hipocresia burgesa, tant de dretes com d'esquerres, a través d'un sopar familiar -dos matrimonis i un amic- que es preveia agradable però que va degenerant a mesura que tothom, amfitrions i convidats, esdevé presoner de la seva pròpia dialèctica. Una simple broma, d'allò més innocent, desencadena un munt de reaccions que acaben despullant els egos, els prejudicis, el masclisme i la necessitat de reafirmació d'alguns individus força més insegurs del que aparenten. Exquisit, per altra banda, el treball dels intèrprets, entre els quals és tot un regal la fugaç aparició de Françoise Fabian, la inoblidable Maud de Ma nuit chez Maud. No us la perdeu.