La grandiosa manifestació independentista de la Diada d'enguany passarà a la història, d'això no hi ha dubte. Ho farà per la seva magnitud, dos milions de persones, i ho farà per la seva transcendència. Però també ho farà pel seu civisme. En les sis hores que va durar no hi va haver cap incident ni tampoc insults contra ningú. Els únics crits que es van sentir van ser d'afirmació col·lectiva. Jo mateix, en tornar a Sant Cugat, vaig poder constatar la placidesa i la serenor que regnava en els trens plens de gom a gom i el comportament exemplar de la gent. Un comportament sense cridòria, sense presses, sense corredisses ni empentes per entrar als vagons i agafar seient.

Per això comparteixo plenament les paraules del president Mas, pronunciades l'endemà mateix de la manifestació, dient que "hem ofert al món la imatge de la millor Catalunya i hem transmès un missatge molt potent d'anhel de llibertat i de voler ser un poble normal entre els pobles i les nacions del món". Certament va ser així. I aquesta imatge i aquest missatge fan tanta ràbia al Partit Popular que no té res d'estrany que Alícia Sánchez-Camacho, sense sentit del ridícul, els hagi negat. Però no cal fer-ne cas, perquè el nacionalisme espanyol no n'ha tingut mai, de sentit del ridícul.

Quan el president Mas parla de "la millor Catalunya" no està parlant de catalans bons i dolents, sinó d'una Catalunya genèrica, una Catalunya enemiga de la violència i amant de la paraula, que és capaç d'aplegar dos milions de persones al carrer sense que hi hagi el més mínim incident. Això és el que el món va veure, la nostra profunda civilitat. I això és el que el Partit Popular no pot suportar, que aquest país fos capaç de reivindicar els seus drets nacionals amb un somriure als llavis. Doncs bé, mal que els pesi, així va ser. Tots els qui hi érem, somrèiem conscients de la nostra força. I entre la multitud hi havia en Lluís Llach, l'autor d'una cançó que ho resumeix tot en una frase: "I amb el somriure, la revolta".

Cugat.cat , 28/9/2012