Francament irritant aquesta nova versió d'aquell conte curt de Philip K. Dick que Paul Verhoeven va dur al cinema l'any 1990 amb el títol de Desafiament total. Irritant pel fet que converteix una història fascinant sobre realitat, record i fals record en dues hores de buidor absoluta, de violència gratuïta, de diàlegs infantils, de combats absurds, d'acrobàcies inversemblants, de persecucions inacabables i de pluja de bales sense cap més objectiu que omplir minuts. Si al llarg del film no es disparen cinc mil bales no se'n dispara cap. El final, per tant, constitueix tot un alliberament per a aquells espectadors que, atrets pel relat de Dick i pel bon record de la versió de Verhoeven, han picat l'ham i se senten decebuts. No es pot esperar res més d'una operació comercial que tracta l'espectador com un minyonet mental. Ni tan sols el deliciós sentit de l'humor de l'adaptació anterior. La imatge fugaç d'Ethan Hawke és una metàfora de tot plegat. La pel·lícula s'acaba abans que ell aparegui.