És un actor extraordinari i versàtil, l'hem vist fent Shakespeare, Txèkhov, Molière, Espriu, Brecht, Rodoreda o l'abat Biure de Pedra i Sang. És un conversador càlid i afable, que sap escoltar i amb qui tinc el goig de compartir regularment una tertúlia a Cugat.cat i també una tertúlia amical a la plaça d'Octavià. És un home exquisit de 84 anys, positivista, amant de la vida i de les relacions humanes, interessat en els problemes del món i compromès amb la llibertat de Catalunya. No és un avi que viu de records i que explica batalletes, és un home d'avui, immers en el present i delerós d'implicar-s'hi. Deu ser per això que sembla molt més jove. Es diu Jaume Pla, va arribar a Sant Cugat el 1998, va rebre la Creu de Sant Jordi el 2011 i fa més de mig segle que viu amb la Laura, la dona que estima i per la qual hagué de lluitar a causa de l'oposició familiar. En Jaume, llavors, era un jove somniador, un noi de futur incert que volia ser artista i que frisava per treballar als escenaris interpretant personatges reals o imaginaris, però les famílies benestants com la de la Laura són refractàries a esperits aventurers i ell va haver de perseverar. “No pararé fins a aconseguir-te, Laura, perquè et desitjo amb tota la meva ànima", li va dir en una carta. I ella li va respondre: “Seré teva, Jaume, perquè jo també t'estimo". D'allò fa molt de temps, és clar. Les vivències han estat moltes i, com és lògic, les han passades de tots colors, però les mirades diuen molt més que les paraules i en les seves es nota que són inseparables. Jo em sento feliç d'haver conegut en Jaume Pla. Tinc una grandíssima estimació per ell, per la seva humanitat, per les estones que compartim i per les converses que mantenim, i el meu desig és que la vida em permeti seguir gaudint de la seva companyia durant molts anys.