És un espectacle fascinant observar les estratègies que estan ordint certs polítics per tal de no quedar-se en fora de joc en una Catalunya independent. Parlo d'aquells polítics que han fonamentat la seva carrera en la satanització de l'independentisme, blasmant-lo, menyspreant-lo o desqualificant-lo, i que ara, en adonar-se que el país ha pres consciència dels seus drets i que el procés d'alliberament és imparable, fan declaracions i es postulen com a grans catalanistes a costa dels companys del seu mateix partit que, com a mínim, no diuen blanc on abans deien negre. El PSOE de Catalunya és tot un viver, en aquest sentit. I encara ho serà més a mesura que el procés avanci. Vull dir que veurem mutacions ben curioses en els dies que vindran. Dues de les més recents han estat les de Marina Geli i Montserrat Tura. No, no és que Geli i Tura es proclamin independentistes. No ho fan pas, això. Però sí que fan proclames que contradiuen tot allò que feien quan governaven. Marina Geli va anar a la manifestació independentista de l'Onze de Setembre i Montserrat Tura ha dit: "Cap Estat no pot impedir que un poble expressi democràticament la seva veu". Molt bé.


Però recordem, tanmateix, que Marina Geli, l'any 2008, tot i tenir competències plenes, va decidir posar-se a les ordres del ministeri espanyol de Sanitat i no aplicar la llei antitabac perquè, en paraules seves, "no és bo que Catalunya es distanciï d'Espanya". Déu nos en guard que la llei antitabac catalana hagués posat en perill la unitat d'Espanya! I recordem també els enormes impediments que Montserrat Tura va posar els anys 2009 i 2010, com a consellera de Justícia, a la celebració de les consultes per la independència amb el mateix argument que feien servir els anglesos contra Gandhi i el seu poble: "La llibertat no és el que ens agradaria fer, sinó allò que les lleis ens permeten fer". Unes lleis fetes per la majoria absoluta eterna del Partit Popular i del Partit Socialista, el partit de la senyora Tura.


Per sort, Catalunya ha fet un tomb espectacular i el PSOE de Catalunya ha quedat alineat al costat del PP i Ciudadanos com a trident defensor de la sagrada unitat d'Espanya. Amb tot, no és això el que crida l'atenció. Això ja ho sabíem. El que crida l'atenció és que un partit com el dels socialistes, que es defineix com a catalanista, tingui un sector "catalanista". Si el partit de debò és catalanista, com s'entén que tingui un sector catalanista? Qui menteix, el partit, el sector o tots dos? No contesten. Però hi ha més preguntes. Una per a la senyora Geli: No és un contrasentit assistir a una manifestació per la independència de Catalunya, en veure's descavalcat del poder, i fer una política totalment subordinada Espanya quan es té el poder a les mans? I una per a la senyora Tura: Com es pot defensar la llibertat d'expressió quan s'és a l'oposició i impedir-la quan s'és al govern? No se'n diu intent de reubicació, d'aquestes contradiccions? És comprensible que la política estigui tan desacreditada. La societat s'adona que, en la lluita pel poder, l'ambició és molt més forta que els principis.

Racó Català , 4/10/2012