L'atac ferotge del Partit Popular a la cultura tindrà gravíssimes conseqüències en tots els àmbits d'aquest sector a Catalunya. I Sant Cugat, evidentment, no se n'escaparà. No és estrany que hi hagi tanta indignació. La gent econòmicament més feble, després de ser víctima de la corrupció en les altes esferes, no sols veu com els corruptes continuen en llibertat i no tornen els diners que han robat, sinó que, a més, es veu condemnada a pagar la sagnia que aquests individus han provocat.

La situació, òbviament, és molt greu, perquè, a l'espoliació diària que patim com a catalans per part d'Espanya -12.000 euros anuals per família-, a les retallades en serveis bàsics i a les xifres inquietants d'atur, ara hi hem d'afegir l'augment de l'IVA, que en diversos camps culturals s'ha apujat tretze punts i ha passat del 8% al 21%. És a dir, que anar avui al teatre, al cinema o a un concert és molt més car que fa dos mesos. I també ho és, per exemple, la compra d'obres d'art. En aquest darrer cas és un cop molt fort per a les galeries i per als artistes no consagrats, ja que serà difícil que es venguin aquelles obres que no suposin una inversió segura.

A Sant Cugat, a més de les galeries, dels cinemes i del Teatre-Auditori, ho patiran també moltíssimes entitats culturals, com ara el Teatre de la Unió, o determinats espectacles que se celebren en equipaments municipals. En aquest sentit, m'agrada la definició que en fa Àngels Ribé, Premi Nacional de Cultura i de les Arts 2012 en Arts Plàstiques: "L'art cohesiona un poble; si a un poble li treus l'art, es desfà". Doncs sí, és cert. Però és que l'atac del Partit Popular a la cultura consisteix justament en això: lobotomitzar l'individu, fer de la cultura un privilegi de rics i destruir tot allò que ajuda la gent a pensar i a decidir per si mateixa.

Cugat.cat , 19/10/2012