Els mitjans de comunicació n'han parlat poc per mirar de no fer el joc als autors de l'acció, cosa que està bé. Però això no treu que l'acció sigui molt greu, i és d'esperar que la investigació dels Mossos d'Esquadra arribi fins al final. Em refereixo a les amenaces de bomba que el 9 d'octubre passat van afectar l'Ajuntament de Sant Cugat i el Parlament de Catalunya. L'amenaça al consistori santcugatenc, a través d'una trucada als Mossos des d'una cabina telefònica, es va produir a dos quarts d'onze del matí i poc més de cinc hores després, a les quatre de la tarda, n'hi va haver una altra que parlava d'una bomba al Parlament. Això, com és lògic, va suposar un trasbals, ja que, per més que les amenaces puguin ser mentida, obliguen a seguir el protocol establert per a aquests casos amb la consegüent evacuació de personal i l'escorcoll immediat dels edificis amenaçats. I és que estem parlant de terrorisme. Un terrorisme destinat a atemorir les institucions catalanes i a frenar com sigui el procés que ha de convertir el nostre país en un Estat independent. Ho provaran tot. Absolutament tot. L'amenaça de bomba, que, en el cas que apareguin els culpables, ens serà presentada com l'acció d'un guillat -i si no ja ho veurem-, és una de les moltes formes d'intimidació violenta que ens arribaran. Una altra d'aquestes intimidacions l'hem tinguda recentment en forma d'avions de guerra F-18 de l'exèrcit espanyol volant a poca distància del terra a quatre comarques catalanes i provocant la indignació de berguedans, cerdans, pallaresos i ripollesos. "Trobo indignant que els caça-bombarders sobrevolin Campdevànol a aquesta alçada, és una vergonya", ha dit l'alcalde de Campdevànol. Doncs sí, és una vergonya. Però és també la nostra victòria. Només amenaça i intimida qui s'ha quedat sense arguments.