"El referèndum és la fórmula preferida dels dictadors". Aquestes són paraules de José Montilla per desacreditar un referèndum sobre la independència de Catalunya. És a dir, són paraules d'un home que va ser president de la Generalitat no pas per voluntat dels catalans sinó com a fruit d'una operació feta en despatxos de Madrid i Barcelona, mitjançant l'assassinat polític, amb nocturnitat i traïdoria, de Pasqual Maragall. Per sort, el país el va foragitar a les següents eleccions. Però llavors ell, en lloc de retirar-se de la vida política o de quedar-se com a diputat al Parlament, va degradar el càrrec de president de Catalunya, equiparant-lo al d'una entitat menor, i es va convertir en senador espanyol. I és que per a ell Catalunya no són res més que quatre províncies espanyoles. El 6 d'agost de 2005 ho va deixar ben clar: "Els drets històrics de Catalunya no existeixen".

Convertit en portaveu del nacionalisme espanyol, José Montilla no té escrúpols a dir les més grans barbaritats si creu que aquestes són útils per mantenir el dogal al coll dels catalans. Ni li passa pel cap que quedaran escrites en la història com a exemple de fanatisme religiós -per als espanyolistes la "unidad de España" és una religió-, de totalitarisme i d'indigència intel·lectual. Realment, el nacionalisme espanyol ha d'estar molt mancat d'arguments, i també molt desesperat, per dir que "el referèndum és la fórmula preferida dels dictadors". Cinisme i indignitat són la gran aportació d'aquesta gent a la humanitat. No se'n pot esperar res que no sigui això. Amb tot, seria interessant saber què en pensen, de les declaracions de José Montilla, a Suïssa, on els referèndums són el pa de cada dia. En tot cas, té gràcia que gosi criminalitzar els referèndums la mateixa persona que l'any 2006 va convocar-ne un sobre l'Estatut. Deu ser la fórmula de l'absolutista, que només considera legal un referèndum si el convoca ell o algú dels seus. En el fons, estem parlant d'una persona que té aversió a les urnes quan aquestes poden emetre un veredicte que el converteixi en perdedor. I com que no té més argument que la prepotència per a oposar-s'hi, opta per la criminalització del dret de Catalunya a decidir el seu destí.

Tanmateix, les paraules de Montilla encara resulten més esperpèntiques si tenim en compte que va ser ell, precisament ell, en companyia del govern tripartit, qui l'any 2010 va homenatjar Juan Antonio Samaranch, mà dreta del dictador Franco, al Palau de la Generalitat, davant l'estupor de la premsa internacional. Com n'hem de dir, dels qui homenatgen dictadors? Se'n pot dir d'esquerres, algú que homenatja feixistes? Està legitimat per parlar de drets i llibertats, un polític que quan era governant va retre els màxims honors d'un país a un exdirigent d'un règim que va assassinar milers i milers de catalans defensors de les llibertats? José Montilla, en qualitat de president de Catalunya, ho va fer el 21 d'abril de 2010. Jo, que he viscut a Alemanya, no puc imaginar-me un canceller alemany i el seu govern homenatjant un membre destacat del règim de Hitler. Ni en somnis! Una barbaritat així comportaria el processament immediat d'aquell canceller i un escàndol de dimensions espectaculars. Doncs bé, a Catalunya es poden fer aquestes coses sense que passi res. I a més les fa l'autoanomenada esquerra, aquella que un 15 d'octubre, a Montjuïc, homenatja Lluís Companys, i un 21 d'abril, a la Generalitat, homenatja la mà dreta dels seus assassins. Sense escrúpols ni vergonya.

I ara apareix José Montilla i ens diu que "el referèndum és la fórmula preferida dels dictadors". Déu meu quanta ignomínia! Prego als eurodiputats Ramon Tremosa i Raül Romeva que transmetin aquesta frase als seus col·legues del Parlament Europeu. És un fidel exponent dels principis totalitaris amb què Espanya pretén impedir la independència de Catalunya.

El Singular Digital , 6/11/2012