L'efectivitat narrativa d'Argo, que en alguns moments és força òptima, no pot justificar les seves mancances, que són força notables. És innegable que el film, especialment en la recta final, gaudeix de moments que mantenen l'espectador en un puny, però el conjunt -amb un munt de llicències sobre els fets reals- és d'un esquematisme que refreda l'extraordinària odissea humana que ens està explicant. En aquest sentit, les gegantines limitacions de Ben Affleck com a actor són un llast durant tot el metratge, ja que construeix un personatge anodí, sense suc ni bruc i del tot inexpressiu. I, més enllà de detalls epidèrmics, tampoc no tenen perfil propi la resta de personatges que hi apareixen. Per altra banda, són massa visibles els intents de voler dilatar els minuts d'enjòlit o de provocar-nos un nus a la gola. Si tens a Hitchcock com a referent, el primer que has d'evitar és que se't vegin les trampes. L'epíleg és sobrer, però els crèdits finals inclouen imatges dels personatges reals.