Són d'una gravetat extrema els impediments que ha posat el govern espanyol del Partit Popular als catalans residents en altres països que volen votar en les eleccions del 25 de novembre. Ho hem sabut gràcies als mitjans de comunicació que s'han fet ressò de les moltíssimes queixes expressades des dels cinc continents, en el sentit que les ambaixades i els consolats espanyols els posen tota mena de traves administratives o els obliguen a desplaçar-se a altres ciutats i a fer elevades despeses econòmiques.

Aquestes persones, per altra banda, han denunciat el cinisme de les seus diplomàtiques i dels seus funcionaris en respondre a les queixes amb afirmacions inadmissibles com aquesta: "No és important, només són unes eleccions autonòmiques". L'ambaixada espanyola de Pequín, fins i tot, ha tingut el desvergonyiment de comunicar als catalans que, per més que lliurin el seu vot, les paperetes no arribaran mai a la seva destinació perquè "el cost del tràmit és massa car per a unes eleccions de tan poca importància". És molt greu, això, perquè ja sabem que del Partit Popular, una de les ultradretes més casposes d'Europa, es pot esperar qualsevol cosa menys el respecte pels drets democràtics, però l'impediment del vot traspassa totes les línies vermelles d'un Estat de dret.

Davant d'això, és molt lloable que Solidaritat Catalana, a més de denunciar els fets a les instàncies internacionals, hagi posat en marxa una solució imaginativa anomenada "apadrina un vot" consistent en el vot per delegació. És a dir, la creació d'una plataforma a través de la qual els catalans residents a fora puguin delegar el seu vot en catalans que viuen a Catalunya i que no tenen intenció de votar. La fórmula és senzilla, ja que el compte de twitter @apadrinaunvot està posant en contacte els uns amb els altres. Pensem que són més de 150.000 els catalans de l'exterior que el 25-N no podran votar.

I és que Espanya té molta por, perquè sap que Catalunya es troba en una cruïlla històrica i que aquestes són les eleccions més importants dels darrers trenta anys.

Cugat.cat , 9/11/2012