Se'm fa difícil parlar d'aquest film des de la distància, ja que vaig viure intensament la història que narra i m'hi vaig implicar per fer possible la publicació del llibre sobre el cas i també escrivint-ne una obra de teatre que es va estrenar l'any 2007. El film, per tant, és una nova peça que explica, amb un altre format, els fets que es van esdevenir l'any 2004 a Lloret de Mar quan l'Audiència Nacional espanyola va acusar de terrorisme Èric Bertran, un nen de 14 anys, per haver demanat als supermercats Dia que etiquetessin els seus productes en català. Arran d'això, la fiscal va estar a punt de tancar-lo en un reformatori durant vuit anys i la psicòloga, en el seu informe, va considerar que els pares induïen l'Èric a la violència en veure només TV3 i el Canal 33. Sembla increïble, però va ser així. El film és bo, la direcció d'actors és reeixida i Nil Cardoner, fent d'Èric, està esplèndid. Ves per on, si s'hagués executat la sentència, l'Èric hauria quedat en llibertat aquest 2012.