Com més dies passen més es posa en evidència la trama ordida pel diari El Mundo i la maquinària nacionalista espanyola contra el president de Catalunya. L'intent de manipular les eleccions catalanes és tan obvi com repugnant, però gens sorprenent venint de Ponent. Sempre hem sabut que Espanya és capaç de qualsevol cosa per tal d'impedir la independència de Catalunya, i és en aquesta línia que, paral·lelament a les maniobres d'El Mundo, tant el Partit Popular com el Partit Socialista s'han dedicat a associar l'independentisme amb el nazisme i el president Mas amb Hitler. I quan algú arriba a aquest grau de vilesa, vol dir que no té arguments. Jo, per tant, sempre estaré al costat del meu president contra tot això.

Tanmateix, per bé que sembla obvi que hi ha hagut la voluntat de frenar la majoria absoluta de CiU mitjançant la criminalització d'Artur Mas, es fa difícil de creure que Madrid ignori que la creació de màrtirs té un efecte boomerang que acaba perjudicant el martiritzador. Només cal recordar el cas Carod i els vuit diputats obtinguts pel seu partit en les eleccions espanyoles del 2004. Quin seria el guany, aleshores? Davant d'això, no es pot excloure que, contràriament al que sembla, l'objectiu de la difamació no hagi estat frenar l'ascens de CiU sinó el de l'independentisme insubmís. És a dir, que Espanya, posats a triar, s'hagi estimat més una CiU victoriosa que no pas un independentisme fort. Aviat ho sabrem.

En tot cas, allò que sí que ha quedat clar ha estat el boicot d'alguns partits i de determinats poders fàctics contra Solidaritat Catalana. De fet, aquesta ha estat la veritable campanya electoral de fons: l'intent de desviar el votant de Solidaritat cap a sigles més dòcils i claudicants. Cal, doncs, apel·lar a la intel·ligència del votant. Una Catalunya que vol ser independent no es pot permetre un Parlament sense Solidaritat.

Nació Digital , 24/11/2012