S'entén força que el PP i el PSOE de Catalunya estiguessin en contra d'aquestes eleccions. Mentre predicaven que els "problemes reals" de la gent no tenen res a veure amb la independència i que "la majoria dels catalans no la volen", pregaven d'amagat que la derrota de l'espanyolisme no fos tan evident com ho ha estat. Però les urnes han parlat, amb un 70% de participació, i la societat no s'ha deixat impressionar per les mentides i calúmnies que populars i socialistes han escampat al llarg de la campanya. Tots els mitjans internacionals han vist que l'independentisme és majoria a Catalunya i que l'espanyolisme és minoria. Tant en vots, més de dos milions, com en escons, 87. És a dir, que l'espanyolisme ha perdut.

No cal dir que dos dels tres partits del front espanyolista, PP i Ciudadanos, intentaran maquillar la seva derrota adduint que han pujat –un escó el primer i sis el segon– amb relació a les eleccions anteriors. Però faran trampa, perquè en el recompte global, incloent-hi la formació socialista, n'han perdut un, d'escó; cosa que indica que l'espanyolisme ja fa temps que va tocar sostre a Catalunya.

Al marge d'això, cal felicitar entusiàsticament la CUP per la seva entrada al Parlament. Per dues raons, si més no. La primera, perquè amb molt poc temps de marge i amb uns petitíssims recursos econòmics ha aconseguit tres diputats; i la segona, perquè els sectors més desafavorits de la societat tindran una veu inequívoca que els defensi contra els interessos depredadors dels poders fàctics. I pel que fa a la sortida de Solidaritat Catalana del Parlament, caldrà parlar-ne en profunditat en un proper text. És obvi que la seva veu, la veu de l'independentisme no claudicant, despullava moltes vergonyes i contradiccions i calia fer-la fora. I els qui ho volien ja ho han aconseguit.

Tanmateix, el resultat de les eleccions és bo, molt bo, ja que, com he dit, l'independentisme és majoria a Catalunya. Una altra cosa és si aquesta majoria es veurà reflectida també en la política nacional. És a dir, si CiU, ERC i ICV hauran escoltat de debò la veu del poble de Catalunya o tot plegat haurà estat una pura estratègia electoral per seguir quatre anys més marejant la perdiu. En definitiva, es tracta de saber si els 87 diputats que els catalans han escollit per independitzar el país compliran el seu compromís o seran simples gestors de la dependència.

El Singular Digital , 27/11/2012